La mateixa història de tots els estius (Toni ROCA)

Com la novel·la aquella –novel·la que sovint llegeixo– original d´Esther Tusquets, ´El mismo mar de todos los veranos´, ara podrem tornar a escriure la mateixa cançó de tots els estius quan es visiten platges i costes de l´entorn: la mateixa brutor i merda de tots els estius. En tocar aquest tema a les illes res no ha canviat i, per desgràcia, no entra en crisi com la indústria del turisme. avui per avui, diuen, en hores baixes. No totes les platges, no la costa sencera, però sí notables punts de trobades amb la mar ofereixen el lamentable aspecte d´altres estius i temporades. La cosa no té remei. Arribes al lloc d´esbarjo i oci i les ampolles, el plàstic, els vidres –i el vidre sempre és perillós, pot tallar i enviar-te al gran carai–, la compresa o el condó presenten el lamentable espectacle de cada any. L´abandó i la desídia, la indiferència i l´escassa preocupació per una millor conservació de la mar –la Mediterrània es mor i tots en som responsables– figura en el programa d´actes a fer. No és gent que vulgui guanyar-se el cel. Més aviat tot el contrari. El ciutadà, el viatger, el turista que ens visita, és brut. Brut i merdós. No tots, cert, però n´hi ha molts i d´empenta.
Cal considerar la responsabiliat evident de les nostres primeríssimes autoritats polítiques encarregades de l´ordre i la netedat. Vigilància i cura delpaisatge, és clar que sí. Llavors entra en acció el sentit de la consciència de la resta de la gent. Una gent que embruta. Una gent que passa. No tenim remei.