Selecte o cap de fava? (Toni ROCA)

Sóc, intelectualment vull dir, selecte i delicat. Exquisit a l´hora de triar una pel·lícula, un pintor, un novel·lista, un poeta... Bé tot allò relacionat amb les anomenades arts creatives –podríem ubicar en aquest camp la política, el joc de la política?–, que avui per avui omplen de goig la meva vida espiritual i gens materialista, que això, lògicament, ho deixo per a la resta de la vulgar i mediocre societat consumista (ara certament en hores baixes que la crisi, diuen, s´escampa per tot arreu i a tothom arriba). Però la meva obssesió selecta i quasi divina és fa realitat al terreny de la literatura. Aqui sóc dur i sóc inflexible, no baixo un pam la guàrdia i estic sempre a l´aguait dels esdeveniments que es desenvolupen al meu costat. Sí, inflexible i dur, sense concessions. Un dels meus objectius a menyspreuar són els best sellers, ja sabeu, ´El código da Vinci´, ´La sombra del viento´, Pérez-Reverte..., autèntics pous del no res que, de tota manera, llegeixo. He set fidel a la trilogia Milennium del suec Stieg Larsson –escriptor d´escasa volada, de notable pobresa literària– i aquest dies estic amb ´La reina al palau dels corrents d´aire´, que, sembla, clausura un provocador aldarull i cues a les llibreries. Abans havia sét lector d´´Els homes que no estimaven les dones´ i ´La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina´, dos mostres de vulgaritat que convé denunciar davant els tribunals de justícia. O prohibir-los, què cony. De vegades, però, entro en dubtes metafísiques, sóc un exquisit o un cap de fava?