És comprensible, raonable i desitjable que no pensem tots igual. També ho és la necessitat que no pensem del tot diferent, en tot diferent. Singularment, és necessari un acord en aquells aspectes que són del tot decisius i comuns. Algunes qüestions són bàsiques, perquè precisament són les bases sobre les quals construïm allò que feim i som».
Aquestes paraules, referint-se a l´educació, les ha dit una persona que, amb el permís i necessàriament amb la complicitat de tots els consellers/conselleres d´Educació de les diferents autonomies de l´Estat, té la responsabilitat i assumeix (vull pensar que sí) el repte de millorar l´educació: el senyor Àngel Gabilondo, ministre del nostre ram.
L´ensenyament i l´educació en general són «qüestions bàsiques»? Estam tots d´acord en això? Millor.
Sempre m´ha resultat incomprensible que dediquem un tant per cent tan baix de la nostra riquesa (sempre som al final de les llistes comparatives amb altres estats europeus) a l´ensenyament, a l´assistència social i a tot allò que signifiqui cohesió social i progrés dels ciutadans. La pregunta que em faig sempre és: en què ens gastam els diners, si sempre estam parlant de tants per cent? En armes de detrucció massiva? En ajuts als pobres bancs que, tot i guanyar diners, segueixen restringint els crèdits als més pobres? O bé n´hi ha molts que simplement roben a través de corrupteles diverses? És possible que em falti informació!
Des d´aquest punt de vista, les afirmacions del senyor inistre cauen pel seu propi pes i són difícils de creure. Si realment els diferents governs, els parlamentaris de tot tipus, els polítics de torn considerassin bàsica l´Educació, ja faria temps que hi dedicarien un tant per cent dels nostres recursos molt més elevat, generós i suficient. La importància que hom dóna a les coses no la determina només allò que diu, sinó bàsicament els recursos que decideix dedicar-hi. Aquí és on falla tot i acaba fent tuf de mentida.
A Eivissa i Formentera patim, des de sempre, el mal general: falta de recursos de tot tipus, poc professorat, instal·lacions deficients, transport poc eficaç i insuficient, quantitat elevadíssima d´alumnes per aula... I els mals específics nostres: falta de terrenys públics on ubicar noves construccions necessàries, dèficit històric en instal·lacions educatives, planificacions de futur poc ajustades o directament equivocades..., i el que és pitjor, a força de veure com els problemes no se solucionen, una certa resignació col·lectiva.
Des de la Federació d´Ensenyament de Comissions Obreres a Eivissa i Formentera proposam (hauríem de dir exigim, però primer ens agrada proposar) dos canvis que consideram urgents:
1.Augmentar de manera significativa els recursos que totes les administracions dediquen a l´Educació fins arribar al 6% del PIB (ara som al voltant de 3´7). Que demostrin amb fets, i no amb paraules només, que l´Educació és un puntal bàsic de la societat.
2.Descentralitzar la presa de decisions sobre inversions, contractació de professorat, noves construccions..., és a dir poder-les gestionar directament des d´Eivissa i des de Formentera. Concretament: hi hauria d´haver delegacions territorials a cada illa (amb la dimensió i els recursos suficients pels temes que han de gestionar) amb la categoria i el poder de decisió de les direccions generals (propsta de noms: Direcció General Territorial d´Eivissa i Direcció General Territorial de Formentera).
Sabem que no serà facil, ni immediat; però si no començam tots a treballar cap aquí serà molt més complicat millorar l´educació. No ens ho podem permetre.
18:13
.jpg){kind=small}
