El passat 16 de març el ple del Consell d´Eivissa va aprovar inicialment, per unanimitat, el projecte de remodelació de la carretera de Sant Miquel, el tret més característic del qual és la inclusió d´una via ciclista segregada a tot el llarg del traçat. A pesar del seu vot positiu durant el ple, posteriorment a la seva celebració i a la vista de la mobilització d´alguns vesins afectats pel projecte, el Partit Popular ha decidit canviar de postura i enfrontar-se obertament al projecte. Tant és així, que els informes emesos pels ajuntaments de Santa Eulària i de Sant Joan s´oposen formalment al projecte. Encara més, el Partit Popular ha fet l´absurda acusació que el carril bici, tal com està projectat, és il·legal. Davant aquesta deslleialtat i la contaminació informativa que es pretén difondre, he considerat oportú aclarir uns quants aspectes relatius a aquest carril bici.

Seguint els manuals i les recomanacions tècniques a l´ús, existeix tot un ventall de tipologies de vies ciclistes, les quals depenen de la ubicació en què es projecten. La carretera de Sant Miquel discorre per un entorn interurbà, presenta una gran intensitat de vehicles (uns 7.000 de mitjana diària), velocitats importants i una proporció rellevant de vehicles pesants. El que es recomana en aquests casos, segons els manuals i la més pura lògica, és un carril bici protegit, és a dir, un carril bici amb elements físics que el separin del tronc principal pel qual transiten els vehicles motoritzats. L´amplada que es recomana està entre els 2,5 i els 3 metres. El que projecta el Consell a la carretera de Sant Miquel té 2,5 metres d´amplada, i la separació que s´estableix és una barrera protectora homologada de fusta amb ànima d´acer. Aquesta barrera s´instal·larà en una cuneta transitable formigonada l´amplada de la qual obeeix a tres aspectes: en primer lloc, la capacitat de drenatge necessària; en segon lloc, les prescripcions legals en relació amb la distància que s´ha de guardar entre la senyalització vertical i el paviment; i en tercer lloc, el marge de deformació (estimada mitjançant assajos) que s´ha d´observar per a la barrera en prevenció d´un eventual impacte, per tal que aquesta deformació no colpejàs cap ciclista que es trobàs circulant pel carril bici.

Com es pot comprovar, la secció característica d´aquesta via, inclosos els elements separadors i el carril bici, obeeixen a estrictes criteris tècnics de seguretat i garanties de funcionament. No són gratuïts, ni tampoc són obsessions ni obcecacions d´aquest conseller, com el Partit Popular ha arribat a dir.

El PP ha presentat dues alternatives al model aprovat per unanimitat al plenari. La primera consisteix en habilitar vorals «d´un metre i mig o dos» i fer que les bicis circulin per ells, i la segona és enviar els ciclistes a passejar per rutes que discorren per camins ja existents. Sobre la primera, he de dir que el projecte que tenia en cartera el PP ja presentava vorals d´un metre i mig i que nosaltres els hem reduït a un metre precisament per tal de reduir la secció total. Per tant, si ara demanden vorals de fins a dos metres com a màxim, això vol dir que el PP només està disposat a concedir a les bicis mig metre més del que havien pensat construir, i que a més a més les vol obligar a compartir espai amb els vehicles motoritzats. A aquest respecte, he de remarcar que els vorals són obligatoris com a part d´una carretera d´aquestes característiques, i que un voral ample no és en absolut un carril bici. Com a exemple, basti comentar que al segon cinturó de ronda de Vila i a l´autovia de l´aeroport hi ha vorals de dos metres i mig. Personalment, no he vist mai una bici en aquestes vies, per molt amples que siguin els seus vorals. Algú se sentiria segur enviant els seus fills en bici a l´escola o al poble per un voral que presentés aquestes condicions?

Quant a la segona opció (aprofitar camins que ja existeixen ara mateix) és el mateix que proposar que no es faci res. A més, les diferents opcions presentades pel PP de seguir un traçat tortuós, augmenten les distàncies a recórrer entre un 23 i un 48 per cent. Sobre els carrils ciclistes, el Pla director de transports de les Illes Balears (curiosament, esgrimit pel PP per denunciar la suposada il·legalitat del projecte aprovat) diu textualment en l´apartat sobre intermodalitat: «Els trajectes han de ser tan curts i directes com sigui possible entre els diferents punts de connexió. A més de l'accés a les parades de transport públic, en el disseny dels itineraris s'haurà de considerar l'enllaç amb altres punts de generació de viatges rellevants (instituts d'ensenyament, instal·lacions esportives, zones d'oci, de treball, etc.), ja que d'aquesta forma s'amplia la funcionalitat de l'espai viari ciclista i s'augmenta l'eficiència de les actuacions». Sobre això darrer, vull destacar que nosaltres precisament volem el carril ciclista a prop de la carretera per tal de potenciar la intermodalitat amb el bus, motiu pel qual s´instal·laran punts per aparcar bicicletes a totes les parades. En aquesta línia, el Pla director de transports segueix: «La bicicleta pot estendre l'àmbit de captació de demanda de les parades fins a un radi de 7-8 km (20-25 minuts de pedaleig)». Per tant, les rutes que ha dibuixat el PP poden haver estat un passatemps interessant (unir dos punts qualssevol sense aixecar el llapis del paper i passant només per camins), però no tenen cap funcionalitat real de transport efectiu ni de potenciació d´una mobilitat més sostenible (sí la poden tenir com a opció d´oci, però aquesta no és la funció prioritària que perseguim amb aquesta via concreta, tot i ser-hi compatible).

Altres fonts interessants que es paga la pena comentar: segons la Llei 5/90 de carreteres «a les carreteres d´àrees residencials o turístiques i a las travessies en què sigui factible, es disposaran carrils per al trànsit de bicicletes, de manera que s´impedeixi el seu ús per vehicles automòbils». I segons el Pla director de carreteres de les Illes Balears, «s´estudiarà la possibilitat de disposar de carrils especials per a l´ús cicloturista segons itineraris complets, separats físicament de la carretera, en aquells trams que presentin una proporció relativament elevada del dit trànsit o que ofereixin condicions potencials per a ell». Com més llegim aquests documents, més ens preguntam què tenien en el cap els responsables de carreteres de la passada legislatura quan no van incloure ni un sol metre de carril bici en els seus projectes.

Per tant, d´aquestes argumentacions es conclou que el projecte de la carretera de Sant Miquel compleix no només amb les prescripcions tècniques i de seguretat sinó també amb els criteris marcats tant per la Llei de carreteres com pel Pla director de carreteres com pel Pla director de transports, tots tres instruments d´àmbit específicament autonòmic. I també es conclou que cap de les alternatives presentades pel PP són vies ciclistes, per la qual cosa es dóna l´absurda situació que el PP diu que no està en contra del carril bici, però al mateix temps proposa no fer-lo. El quid de la qüestió, en realitat, radica en el fet que el Partit Popular no creu en aquest model. Hem experimentat en les nostres carns i en la nostra terra quin és el model de carreteres del Partit Popular: el del monocultiu del transport privat (d´aquí l´absència de carrils bici en els seus projectes i fins i tot de parades de bus a l´autovia de l´aeroport). De la mateixa manera, nosaltres tampoc creiem en el seu model. És lògic perquè són dues opcions totalment diferents que emanen de forces polítiques amb diferents prioritats i sensibilitats. Però el PP, l´any 2009, sap que és totalment anacrònic manifestar obertament quines són les seves idees en relació amb aquest tema. Per això els seus portaveus disfressen la seva oposició vestint-la amb arguments pobres i tendenciosos. I potser, perquè no, també hi ha una mica de sentiment revengista que els anima a prendre aquesta postura. El més dramàtic i alhora simptomàtic que alguna cosa no els funciona bé és que semblen no percebre la terrible desproporció entre el que van fer durant la passada legislatura i el que pretenen denunciar ara.

Nosaltres sí que creim fermament en aquest model i, a més, estam convençuts que la gran majoria de la ciutadania també el recolza. Per això, si bé es donaran modificacions puntuals allà on siguin estrictament necessàries (i que arribaran a estretir uns dos metres la secció total allà on s´apliquin), seguirem endavant amb la configuració general d´aquest projecte. A Eivissa no s´ha fet res mai per les bicis més que anar relegant-les a racons cada vegada més estrets, residuals i perillosos. Ara o mai, és el moment d´un canvi de rumb en el disseny de la nostra xarxa viària, i no podem perdre aquest tren.