Gràcies per recordar ma mare (Josep BONET ROIG)

Sé que ho faig una mica tard, però explicaré el perquè del retard en escriure aquesta carta. Han passat ja quatre mesos del centenari del naixement de ma mare, na Margalida Roig Colomar, la primera dona en fundar un sindicat femení en aquesta illa. Com va dir el meu germà a un diari, varen ser uns dies molt emotius per a la nostra família, de molts records i molt polits, quan varem veure que les poques dones que queden i que foren amigues seues encara en guarden molts bons records.
Avui en dia també hi ha dones que fan molt per la nostra illa, com na Fanny Tur, que després d´acompanyar-me a veure dones que havien treballat amb ma mare, va organitzar tots els actes que es duguéren a terme amb el suport de na Mariví Mengual, una altra dona que, encara que no hagi nascut a les Pitiüses, s´estima més les nostres illes que molta gent que hi ha nascut. Per tant, vull dar les gràcies de tot cor tant a na Fanny com a na Mariví per tots els actes que varen fer, tant com a representants del col·lectiu de dones progressistes com de l´Ajuntament d´Eivissa. I no seria fill de ma mare si no donàs també les gràcies als membres de l´Ajuntament que varen assitir el dia que posaren la placa a un carrer de Vila.
A més, també voldria dir per què he tardat tant en escriure aquesta carta: hi va haver una regidora de Sant Josep, nascuda per Castella i Lleó, que va dir a na Fanny que l´Ajuntament josepí també volia fer un homenatge a ma mare, ja que havia nascut a Sant Francesc de s´Estany, i que també va ser presa per la Guàrdia Civil. I com ja portam cinc mesos esperant i ningú de l´Ajuntament no m´ha dit res, m´he decidit a escriure aquesta carta.
També vull dir a aquesta regidora que ma mare el que feia no era per a què li fessin carrers amb el seu nom; com diuen les dones que varen treballar amb ella, tot el que feia era perquè les dones estassin en millors condicions laborals. Si aquesta regidora no tenia intenció de fer res no tenia per què parlar. Pel que fan, val més que estiguin callats, i la veritat, l´Ajuntament josepí està millor si no diu res.
De nou moltes gràcies a la gent que ha fet reviure la memòria de ma mare, gent com na Fanny i les seves companyes de feina que saben que ma mare tot el que feia era pel bé de les dones treballadores.