En declaracions fetes als mitjans de comunicació d´Eivissa i Formentera, hem pogut escoltar que el personal sanitari és un personal altament qualificat. I pens que és una gran veritat, han demostrat i estant demostrant dia a dia una capacitat i una vàlua professional fora de cap dubte i, prèviament han hagut de superar moltes i diverses proves. Han estudiat conceptes, continguts i coneixements que no tothom pot assimilar i comprendre. Segur que per la seva tecnificació i la seva constant necessitat d´actualització, hauran llegit infinitat d´articles, manuals i etiquetes en diferents idiomes. És per això que em resulta inversemblant que es plantegin obtenir la capacitació de català com un seriós entrebanc, i que donat el cas, en el termini de dos anys no podran superar un nivell B de català que resumeix els continguts que té un alumne qualsevol que finalitza la seva etapa obligatòria, és a dir 4rt d´ESO. Sincerament, no crec que aquest sigui el motiu per a una oposició tan decidida al decret. Altres deuen ser els motius.
Tota la gent del sector de sanitat que pensa que el requisit de català tanca portes, també pot pensar tot el contrari, que és una oportunitat per obrir converses amb pacients, per fer-se més pròxims, per donar la mateixa oportunitat a totes les persones i així interpretar el que els comuniquen els pacients.
Els seus pacients tenen el dret d´expressar-se amb l´idioma oficial de la comunitat que vulguin i l´Administració ha de vetllar per que això passi, com ja passa a altres àmbits de l´Administració.
L´STEI-i Intersindical sempre ha defensat a totes les meses de negociació on som presents, ja sigui a les de funció pública, a les d´educació, a les de les diferents administracions locals i també a les de sanitat, que el català sigui un requisit. No hem defensat coses diferents a meses diferents.
En contes de reivindicar que el català sigui mèrit, la reivindicació operativa ha de ser la d´exigir a la conselleria de Sanitat, un pla d´acollida lingüística per als professionals que han de venir a fer feina a les Balears i que inclogui formació en temps de feina.
L´STEI-i sempre ha defensat, i ara també, que la formació laboral específica -i ara la capacitació del nivell de català- ha de contemplar-se sempre dins l´horari laboral. Tota la gent que fa feina en sanitat, ha de tenir l´oportunitat de formar-se dins aquests paràmetres.