Cap de Barbaria II és l´únic jaciment, dels vint-i-un que hi ha a la zona des Cap, que s´ha excavat en extensió. I, precisament, per això, és la porta d´entrada al viatge a l´apassionant Formentera prehistòrica, a la Formentera de l´edat del bronze.
Gràcies a les investigacions i a les campanyes realitzades pels arqueòlegs amb el doctor Pau Sureda al front, sabem, per exemple, que la vegetació, ara fa 3.500 anys, gràcies als estudis del pol·len realitzats, no devia ser molt diferent a la que actualment coneixem com a mediterrània. La savina, i també el pi, tenia una presència i un important ús per part dels pobladors d´aleshores, encara que també hi havia espècies, ja desaparegudes, com l´alzina.
Però com devia ser un dia qualsevol a Formentera, si ca nostra tengués forma de nau „naviforme„, vivíssim en una comunitat d´una vintena de membres i fóssim a l´edat del bronze? Aquí comença el viatge.
Em despert. I el sol comença a escalfar. I com cada dia, la nostra prioritat és anar a la recerca de l´aigua per al consum. Si em tocàs fer aquesta tasca, encara que no vol dir que les tasques estiguessin ben dividides o diferenciades, aniria, per exemple, a alguna de les coves pròximes a cercar-la. Una d´aquestes coves, podria ser l´actual cova de s´Aigua. Abans de partir, però, faria un cop d´ull al bestiar. No en tendríem gaire: però ens aprofitaríem de les ovelles, les cabres, les vaques i els porcs. I com que són un bé preuat, no els tendríem gaire lluny d´on dormim, d´on feim la vida. L´aigua és molt important. I a primera hora del matí, encara que tenguem algun recipient on guardar-la, és un tràfec constant per anar a cercar-la.
Una vegada hem tornat al poblat amb l´aigua recollida, hem d´anar als cultius. Ja hem dit que no som gaires, i després sabreu per què. Però encara que no siguem gaires, alguns de nosaltres treballam la terra i ens cuidam dels cultius. Per aquí prop, on tenim el recer, on tenim casa, la terra és massa pedregosa. Una mica més enllà, trobàrem una terra més argilosa, i és allà on tenim els cultius. Aquesta terra de cultiu pròxima al nostre campament podria ser, actualment, la zona de cala Saona. Les eines que necessitam per treballar la terra són poques. I abans de partir cap al camp, alguns de nosaltres les retocam o esmolam per fer-les més bones. D´aquí poc tocarà segar: i ho farem amb les nostres falç de sílex. Alerta: coneixem el metall, però no el produíem nosaltres. Tot el que hem arreplegat prové dels contactes amb altres pobles arribats amb vaixells. I potser per això, el metall que teníem era poc usat, el valoràvem massa, era ben petit i escàs, com ara l´ham i el punxó que trobareu.
Però érem al camp. I quines coses sembràvem? Gràcies als estudis que fareu amb els molins on molíem el gra a mà, trobareu que sembràvem blat, ordi i, especialment, al nostre campament, mill, que és una espècie una mica més adaptada als sòls àrids.
Detall del jaciment Foto: E. Marco
Però què devia fer la gent que no treballava al camp? Fa 3.500 anys no tenies temps per perdre, us ho assegur. La gent que quedava al poblat havia de moldre per fer la farina i preparar el menjar per a tothom. Era, per dir-ho d´alguna manera, una de les accions principals. I on molíem el gra? A l´interior dels naviformes que, recordau, al Cap de Barbaria II, en trobareu tres. Sabreu que molíem el gra dins de les cases en forma de nau perquè hi trobarem els molins, les mans per moldre i, perquè, a més a més, trobareu, dins les ceràmiques alguns negatius de llavors. M´explic: com que fèiem la ceràmica que necessitàvem al mateix lloc on teníem el gra, alguns d´aquests negatius dels grans quedaran atrapats per la ceràmica i, aleshores, deduireu que era dins els naviformes on molíem i fèiem la ceràmica.
Per tant, a més de moldre el gra, una altra de les activitats que faríem sovent era produir ceràmica. Aquesta mateixa ceràmica, ens escantarà d´on trèiem l´argila per elaborar-la: o de les mateixes coves d´on recollíem l´aigua o també d´indrets per cala Saona. També estudiant aquesta ceràmica, descobrireu que hi afegíem un desgreixant, una mena de consolidant, que solíem fer de pedra de calç ben fina. Però no hi posàvem tan sols pedra, sinó que també hi posàvem bocins d´estalactites i, a més, petxina. Les petxines i, tot els productes de la mar en general, ens seran un gran font per a moltes coses. Els explotàvem d´una manera molt intensiva.
Sense ordre social
Com sabreu si teníem o seguíem un cert ordre social dins el nostre grup com l´enteneu ara? Molt senzill: no trobareu desigualtats en termes materials, ni cases que acumulin totes les eines de producció o controlin els magatzems. El que trobareu és que cada una de les cases són prou autosuficients per produir la majoria d´estris i per consumir. Totes les nostres cases presenten una llar de foc o una estructura de combustió on processar els aliments, totes tenen molins per moldre, i totes tenen eines per produir els nostres objectes quotidians. Però a més de tot això, no teníem cap element defensiu en el nostre campament. Per tant, la nostra igualtat i pau, també la vivíem amb els altres campaments de la resta de l´illa.
I quants devíem ser en aquest campament? Un dels indicadors que us farà saber que no arribàvem a una trentena, serà el nombre de bols que trobareu. Els bols són recipients de consum individual, per tant, si en una casa trobam, com a mínim cinc bols, voldrà dir que, com a mínim, érem cinc els individus d´aquella casa. Amb aquest càlcul, sabreu que dins cada naviforme serem entre cinc i vuit persones.
Sense temps per perdre
No ho podreu assegurar amb el que trobareu a Cap de Barbaria II, però amb les restes d´altres indrets, calculareu que en la nostra vida, no teníem mica de temps per perdre. Pensau que si fos dona, sobretot per les complicacions derivades dels parts, tendria una esperança de vida d´entre vint i vint-i-cinc anys. Si fos home, podria viure fins aproximadament els trenta-cinc anys. Això no vol dir que alguns de nosaltres no visquéssim més, però no viuríem gaire més. Pensau que qualsevol infecció ens afectava, una malaltia, un tall, un os trencat...
En tot cas, el que menjàvem era variat. A més de la farina mòlta que couríem, teníem els ramats per aprofitar, encara que no en menjàssim gaire, la carn, els cornets i les petxines i, evidentment, la pesca a la mar, que en aquells temps, parlam de fa 3.500 anys, el peix era tota una cosa diferent al que és ara. Una dada interessant sobre com pescàvem: trobareu un ham, d´acord, i també pensareu que empràvem nanses, però a més, trobareu peces de ceràmica foradades, i això us indicarà que les fèiem servir com a una mena de plomades perquè les xarxes s´enfonsassin. A més, sabreu que sabem cosir, perquè trobareu botons, punxons i denes, cada una de les peces que amb fil formen un collaret. I com anàvem vestits? Amb pells, amb pells d´animals.
El dia s´acaba. Ja tenim el jaç preparat, que solíem fer amb branques de savina i el situàvem a la part més interior dels naviformes, per sentir com el foc, just davant l´entrada, feia escolar aire calent que ens escalfava.
