És fosc ja. I la porta de la llibreria Mediterrània és tancada. Però dins, ben al fons, a una petita sala, la llum està encesa i hi ha remor de cadires. Uns gots de vi i la taula parada. Cosetes de picar. És la litúrgia de cada darrer divendres de mes, quan onze dones i un sol home queden per parlar de llibres. De llibres en general i d´un llibre en concret. El que el darrer divendres passat va triar un d´ells i que, si tot ha anat bé, els dotzen integrants d´aquest club de lectura han llegit. «Ens hauríem de posar un nom, oi?», comenta Neus Montero, contacontes i apassionada de la lectura. «Ja el tenim: el club dels darrers divendres, no?», respon, entre rialles, Paula López, directora de la iniciativa, que va encetar, ja fa un bon grapat d´anys, quan tenia la seua pròpia llibreria, Érase una vez. Aquella aventura va acabar, però el club ha seguit endavant a Mediterrània on el seu gerent, Vicent Marí, no només s´encarrega de subministrar-lis els títols triats sinò que, a més, s´ha afegit al grup. «Sempre hem set majoria de dones, però sempre hi ha hagut, també, quota masculina», explica Paula.
Fa vuit anys que Maruja Ribas va veure als vitralls de la llibreria de Paula un cartell on s´informava del club de lectura. Tot i que no tenia clar si allò faria molt per a ella -«pensava que potser seria molt intel·lectual i em costaria parlar»- va animar-se. «Era completament diferent a com havia pensat. Molt més amè», explica. Entre els prop de 80 llibres que ha llegit per al club en aquest temps, destaca, especialment, ´Patria´, de Fernando Aramburu, que varen llegir fa relativament poc. «Mostra la vida quotidiana i els problemes de dos famílies al País Basc», recorda. Un dels que més li ha costat ta ha estat, en canvi, ´El jilguero´, de Dona Tartt, massa dur i cru.
De la mateixa manera, amb el cartell a la porta, va arribar al grup Elena del Moral, a qui va agradar tant l´experiència de parlar de llibres que va acabar portant-hi la seua amiga Maite Hernández, la seua filla, la seua nora? Les dos últimes ja no hi poden anar, però ella i Maite porten cinc anys en aquesta comunitat lectora. La primera vegada que va anar, Elena no havia llegit el llibre d´aquell mes, ´El último judío´, de Noah Gordon, però recorda que, pel que comentaven a la tertúlia, li va recordar a ´L´heretge´, de Delibes. També recorda que aquell primer dia la va sorprendre l´ambient distès: «Pensava que seria més universitari, que la gent aniria carregada de cites i de molta informació». Cites, explica, n´hi ha: «Paula i Neus ho porten molt treballat». En aquest temps ha llegit molts llibres que li han agradat: ´Patria´, de Fernando Aramburu, ´Americanah´, de Chimamanda Ngozi Adichie, o el penúltim que han llegit: ´Fabulosas narraciones por historias´, de Antonio Orejudo. Tot i que els ha acabat tots, assegura que un bon parell l´han decepcionat perquè no han set el que esperava. Entre tots aquests destaca ´Chicos y chicas´, de Soledad Puértolas.
«De vegades és més interessant que no agradin molt els llibres», apunta Neus amb un somriure una mica malèfic. El seu comentari té una justificació: quan els llibres agraden menys els debats acostumen a ser més interessants. «Quan agraden molt tens menys coses a comentar», indica. Els debats, que sempre són apassionats, de vegades es tornen més viscerals. Potser en això hi té alguna cosa a veure que, des de fa un temps, són les pròpies integrants del club qui trien les lectures de cada mes. «Quedam tard perquè hi ha gent que treballa i que ha de baixar de Santa Eulària. Com és tard, alguna cosa hem de menjar, així que cada mes una persona porta l´aperitiu i aquesta és la que tria el llibre del mes següent», explica Paula. Precisament és Elena a qui li tocarà escollir la propera lectura. Ja la té clara: ´Míster vertigen´, de Paul Auster, que la va deixar molt impressionada. Aquest serà el retrobament d´algunes de les integrants del club amb l´escriptor. Maite, l´amiga d´Elena, confessa que des que va llegir ´Brooklyn follies´ li ha agafat una mica de mania. Ella, que també tenia una mica de por al club per si era «avorrit i cultureta», ha triat el llibre d´aquest mes: ´Vida con Picasso´, de Francoise Gilot, que Vicent ja té a la rebotiga. Al club es freguen les mans. Amb un personatge com el pintor malagueny l´animació de la tertúlia està garantida. Del club destaca especialment que llegeixen de tot. Llibres que els fascinen, com ´El jilguero´, de Dona Tartt, o que no entenen com han aconseguit premis, com ´La isla de Alice´, de Daniel Sánchez Arévalo.
Cerimònies del te i cinefòrum
«Per deformació professional jo acab treient tots els defectes», comenta Paula, que encara recorda com va deixar de pintarrutxat el seu exemplar de ´El fuego del flamboyán´, de Viruca Yebra. Confessa que acaba tots els llibres del club perquè li semblaria una manca de respecte, com a directora del club, que les participants parlassin de detalls que ella, en no haver acabat els llibres, no tengui controlats. «Jo només vaig llegir els seus comentaris», apunta Neus, que confessa la seua debilitat pels clàssics, tot i que, reconeix, no són els millors llibres per portar al club de lectura. Imposen. Costa reconéixer que no han agradat. I molts lectors no es senten autoritzats per dir el que no els ha agradat. «Tenen por de dir el que pensen quan es tracta d´un clàssic», afirma Neus, que confessa que, cada cop que pot, llegeix ´Ana Karenina´, de Tolstoi. Per a ella, el més important del club és aquest vessant de recuperació de les tertúl·lies. «S´ha perdut aquesta cosa de parlar. Els clubs de lectura són uns espais on poder parlar de llibres», explica mentre Paula assenteix amb el cap. I no només parlar de llibres, sinó aprendre i descobrir moltes altres coses: cultures tradicions, curiositats...
Quan varen llegir ´Un tramvia anomenat desig´, de Tennessee Williams, varen organitzar un cinefòrum i varen veure la versió dirigida per Elia Kazan i protagonitzada per Marlon Brando i Liz Taylor. Era una cinta especial, la que incloïa les parts eliminades per la censura espanyola. «Es notava perquè la veu de Brando canviava», recorden. Un altre dia varen anar a una teteria de Vila on una japonesa els va fer la cerimònia del tè, que havien llegit una novel·la d´Amy Tan: ´ Un lugar llamado nada´. «Ella és nord-americana d´origen xinès, però havíem estat comentant el tema oriental i va sorgir això del te. No és que confonem la Xina amb el Japó», matissa Neus. Han tengut contacte directe amb els autors d´alguns dels llibres, com Sigfried Meier amb ´Mi resiliencia´ i han convidat experts a les tertúl·lies sobre algunes de les lectures. L´actual conseller insular de Cultura, David Ribas, va anar quan comentaren ´Vida y muerte de un pueblo español´ i el propi Vicent, gerent de la llibreria, quan varen llegir ´Los muertos mandan´, de Blasco Ibáñez.
Precisament va ser en aquesta trobada, com a convidat, que Vicent es va animar a participar. «M´hi vaig trobar molt a gust», afirma aquest jove, que coincideix amb les companyes de club a l´hora de triar les millors i les pitjors lectures: ´Patria´ entre les primeres i ´La isla de Alice´ entre les segones. «El del flamboyán no el vaig llegir», indica Vicent, que explica que va triar ´Fabulosas narraciones por historias´, tot i que era un llibre publicat al 96 i que ha estat molt temps sense reeditar-se perquè li va semblar que agradaria a les seues companyes: «És un llibre molt entretingut, relacionat amb la generació del 27, i el seu autor escriu molt bé». Vicent reconeix que no sempre és fàcil trobar els llibres que proposen les integrants del club. Molts cops es tracta de llibres que no s´han reeditat i dels que és impossible trobar una dotzena d´exemplars. «No és que no siguin bons, és que la pròpia indústria va tan de pressa amb les novetats que no hi ha temps per reedicions», justifica al mostrador de la llibreria de Vila, el mateix pel que passen a les fosques, quan, ben passades les onze de la nit, acaben la tertúlia. El darrer divendres de cada mes.
