Explicar la física quàntica o els forats negres de forma comprensible i amb un llenguatge senzill. I aconseguir interessar per la ciència a molta gent que potser, fins aleshores, no s´havia plantejat mai que li pogués interessar. És la gran fita de Stephen Hawking, segons afirmen des de l´Agrupación Astronómica de Eivissa. «Va tenir un paper molt important en dos vessants: el científic i el divulgatiu», comenta un integrant de l´associació sobre el físic teòric, que va morir fa ara una setmana.
De la seua feina com a divulgador científic destaquen, sobretot, ´Breu història del temps: del big bang als forats negres´, publicat l´any 1988 i del que s´han venut al voltant de deu milions d´exemplars. «Realment, en moltes coses és semblant a Carl Sagan, el principal divulgador científic fins aleshores. Hawking empra un llenguatgfe senzill per parlar de forats negres, la física quàntica, la gravetat, l´univers... Conceptes elementals molt ben explicats. Sempre es diu que està a l´abast de tothom, però una mínima base de coneixements has de tenir», expliquen a l´agrupació, on destaquen que una de les principals diferències entre Hawking i Sagan és que aquest segon no té el bagatge científic del britànic.
Als Simpsons i The big bang theory
«Entre els experts no està mal vist que algú es dediqui a la divulgació, sempre que estigui ben fet», apunta un dels membres de l´associació eivissenca, que destaca també la personalitat de Hawking: «Era un home curiós, simpátic, molt extrovertit». De fet, recorda, una vegada es va jugar una suscripció anual a la revista Playboy convençut que no podrien trobar una partícula. No cal entrar en matèria científica per comprovar aquest vessant humorístic. Stephen Hawking va accedir a sortir a la sèrie ´Els Simpsons´ en diverses ocasions. En un dels capítols, els creadors de la ficció d´animació de Matt Groening mostren les novetats de la seua cadira (a la qual estava condemnat per l´ELA que patia) i una d´elles és un guant de boxa extensible amb el que li fot un bon cop al director Skinner. Precisament, a la sèrie, en asabentar-se de la seua mort li han fet un homenatge: a un dels capítols es veurà Hawking sobrevolant Springfield amb la seua cadira i, asseguda al seu costat, Lisa Simpson.
No és l´única ficció en què ha aparegut. Els seguidors de ´The big bang theory´ ho saben bé. Des del principi de la sèrie el físic ha estat molt present, els protagonistes l´esmentaven, en una ocasió varen fer que Sheldon Cooper (interpretat per Jim Parsons) jugàs amb ell a travès d´Internet i en un altre encarreguen una reproducció de joguina de Hawking amb la seua cadira de rodes. Uns dels personatges consideren que és de mal gust, uns altres que és graciós i finalment és ell mateix qui està encantat amb la reproducció. Al final, però, el científic va aparéixer en pantalla, un capítol que, en la seua estrena, varen veure més de tretze milions de persones. En aquest capítol, Cooper visita el despatx de Hawking amb un treball esperant la lloança del seu ídol, pero Hawking descobreix una errada aritmètica i Cooper, humiliat, es desmaia allà mateix. Els actors recordaven fa uns dies el rodatge d´aquell capítol penjant una fotografia amb el físic.
«En el camp científic la seva gran aportació varen ser els forats negres. ja es coneixien, però ell explica com són», comenten des de l´Agrupació Astronòmica d´Eivissa. Un dels seus membres explica que els forats negres són estrelles amb tanta gravetat que s´han empassat a elles mateixes i el seu residu és capaç d´empassar-se tot allò que estigui prop. «Ell va definir molt bé què passa i va descobrir alguns succesos significatius», indiquen referint-se a les Radiacions de Hawking. Això, expliquen, són unes radiacions que emet el forat negre cada cop que s´empassa alguna cosa. «S´han fotografiat fins i tot», apunten. Les seues aportacions, afegeixen, obren «moltes portes» al coneixement de l´univers.
Des de l´agrupació destaquen que, des de fa uns anys, «la ciència està de moda». Ho veuen en la gran quantitat de llibres de divulgació que s´editen en aquests moments i en el coneixement que mostren els estudiants que participen a les visites a l´observatori de Puig des Molins. A més, destaquen, l´interès que mostren molts d´ells es deu, principalment a un canvi en la forma d´explicar i parlar de ciència als centres educatius. A més, afirmen, Internet facilita l´accès a la informació i estimula el coneixement. «Hi ha motius per a l´esperança», conclouen a l´Agrupació Astronòmica d´Eivissa.
