Com neixen les teves cançons?

De vegades començ amb uns acords i vaig treballant sobre aquella idea, d´altres treball sobre petits samples, fent una mena de collage. Vaig construint i estructurant harmònicament sobre la idea. De vegades en un dia tens la idea i d´altres tardes més.

Com ha estat en aquest cas?

Tenia una idea clara des de novembre, però no va ser fins fa unes setmanes que vaig ficar-me a acabar-la. Es publicarà el dia 9 de març i es titula ´Pirene´s Fountain´.

Quina és la història d´aquesta cançó?

Pirene era una nimfa grega. Aquesta font es troba a Coríntia i el mite diu que va sorgir per les seues llàgrimes després que el seu fill morís i per tant representa el seu dol. Hi van molts músics, artistes i poetes a beure d´aquella font per inspirar-se. Jo estava en un moment estrany en quant a inspiració i hi vaig trobar una glopada d´aire fresc.

Crisi d´inspiració?

Bé, és la infinita història de l´artista turmentat, suposo. De vegades un passa per crisis o moments on pensa sobre la direcció del seu projecte o en la recerca del seu so que, tot i que soni tòpic, és una cosa important.

On la trobes, en aquests casos?

M´agrada llegir assajos filosòfics nihilistes d´autors com Albert Camus o Jean Paul Sartre. També m´inspiren escriptors del romanticisme com Edgar Allan Poe o Chopin i Erik Satie, en la part musical. I m´agrada l´impressionisme pictòric de Claude Monet. Sortir a fer fotos o veure paisatges que per a mi són evocadors.

I musicalment?

Va canviant però, darrerament, escolt molt Nicolas Jaar. M´agrada molt la seua obra i la seua versatilitat. No cal que et tanquis en un gènere musical definit sinó que pots fer coses diferents. Trob interessant el seu missatge, crec que és molt honest. Matthew Herbert i DJ Koze m´agraden també.

Les similituds entre tu i en Nicolas Jaar són evidents.

Sempre m´ha agradat que els artistes tenguin una aura de misteri, que no estigui tot molt exposat. De vegades tenc discrepàncies amb gent per això perquè entenc que al segle XXI cal generar fotografies a Instagram. Jo, en canvi, prefereresc publicar coses rellevants sobre el meu treball, que siguin interessants per a la gent que em segueix i limitar el que public o enseny. Som conscient que en l´època que vivim la gent vol veure què estàs fent, com fas la música, quin és el teu procés i qualsevol idea que estiguis fent amb el piano o veure una demo a Instagram stories. A jo no m´agrada i no ho faig, directament. Jo crec que seria molt més feliç en un món sense xarxes socials.

Ets més de Spotify, Soundcloud o YouTube...

A Spotify hi som i està anant prou bé. Jo som molt de Soundcloud. Tot i que ara està en hores baixes li tenc molta estima perquè tot el que vaig aconseguir va ser gràcies a Soundcloud. A YouTube també hi som per algunes cançons; per exemple, per aquesta cançó nova farem un videoclip.

Què impressiona més, tocar a un lloc petit o al Sónar?

El Sónar impressiona més. Jo preferesc el format club, que és més acollidor i més proper que no la típica col·locació del DJ com una divinitat a la que no pots arribar. M´estim més estar, per dir-ho d´alguna manera, en família.

I ja hi has tocat al Sónar, fa quatre anys, amb només 21 anys.

Tot va passar massa ràpid. No ho canviaria però trob que no tenia la mentalitat per aprofitar l´onada d´expectació. Després d´això vaig haver de parar un temps per processar l´èxit i les expectatives i vaig haver de lluitar contra la por de treure nova música.

Quins somnis t´agradaria complir?

Durant aquest any tenc previst treure un EP de cinc o sis temes en format vinil, una cosa més coherent i amb força. És un somni perquè serà la meva primera referència en format físic. Ara el que toca és anar escrivint música, moltes idees i que tenguin una coherència per explicar una història. D´aquí uns anys m´agradaria fer un disc en directe en un format interessant i treure música meua. També actuar a algun festival com ara Dekmantel, a Amsterdam. M´agrada l´ambient. És com un Woodstock del segle XXI. És molt recomanable.

Els vinils han tornat amb força.

És perfecte. Jo sempre compr molts vinils. Té un punt romàntic tenir-lo a casa, poder veure´l, tocar-lo i escoltar-lo. Òbviament és la millor qualitat d´àudio que pots tenir ara mateix i té una calidesa com cap altre format.

Amb quin artista t´agradaria col·laborar?

Si és per demanar, com un somni, amb Nicolas Jaar.

Per a qui fas la teva música?

Fer música per a tu mateix trob que és important. Quan fas música per a la resta, és més un producte i per a mi no és un discurs interessant.

No et fan ràbia els prejudicis cap a la música electrònica?

De vegades, quan dic que faig música electrònica, la gent ho associa amb música comercial o de club tipus David Guetta. Però tampoc els puc culpar, al cap i a la fi és com els grans lobbies de la música ho han venut. És la imatge que interessa vendre, música fàcil de fer, ràpida, eficaç, molt rendible i que et permeti vendre moltes begudes a festivals, oblidant la part artística de la música.