Pedro González: «És trist veure que tanquen llibreries»

Per ajudar el lector a trobar les aventures que un estima. El més important d´un llibreter és apropar-se al lector dialogar amb ell, recomanar-li llibres, descobrir-li històries.

Com saps quins llibres li poden agradar a una persona?

Amb temps. Tu llegeixes, parles amb el client sobre què li agrada i fas un recorregut memorístic pels llibres que li poden interessar. Pots trobar no només allò que li agradarà, sinò descobrir-li altres. T´enamores d´un llibre i vols recomanar-lo. Això és el meravellós de ser llibreter, recomanar llibres que adores i que la gent no pot conèixer.

Sense llibreters hi ha gent que no sortiria mai de la taula de novetats?

Sí, les novetats que publiciten les editorials és el menys important. L´important és descobrir tot el fons editorial. Es publiquen més de 70.000 llibres a l´any. Una barbaritat. I hi ha poques novel·les que realment et facin sentir i estimar la lectura. És una feina dura i difícil, però es paga la pena mesclar les novetats amb aquests llibres interessants.

Parles de sentir, però no hi ha gent que llegeix per anestesiar-se?

Sí, per oblidar la vida real. Et fiques al llibre i oblides el que t´envolta. Vivim a tota pastilla i el llibre te fa parar, reflexionar, estar amb tu mateix. Treu el pitjor i el millor de tu: les pors, els somnis, les fantasies... T´anestesia i et fa viure una vida que no és la teua. Aturar i llegir és meravellós.

Diga´m un llibre del que t´hagis enamorat.

Sempre em vé al cap el mateix llibre, m´apassiona i és pel que em defineix com a llibreter; ´Martin Eden´, de Jack London. És un llibre preciós i que em representa. Sempre el recoman i sempre el tenc a l´estanteria. I ´La llibreria´, de Penelope Fitzgerald, ha set dels darrers.

Cal que un llibre tengui veritat per anar més enllà del «m´ha agradat»?

Hi ha llibres que et traslladen a altres mons i fantasies que et fan viure i somiar. Ray Bradbury i les seves ´Cròniques marcianes´ és un llibre meravellós, em fascina. O Tolkien i ´El senyor dels anells´. Són de fantasia, però també parlen de naltros, de les nostres pors, angoixes, somnis... Un llibre sempre ha de tenir alguna cosa que ens atraqui a la història, però no cal. que sigui autobiogràfic. Mira la novel·la negra. Chandler o Hammett em semblen genis. Et fan oblidar-ho tot i te fiquen a una història negra i gris. Quasi sents la fum del tabac i els carrers. Vius altres vides.

Has de llegir molt, no?

Sí, almenys estar al dia del que va sorgint. Conèixer els autors i les editorials. Tenc moments a la llibreria per llegir i fullejar. És veritat que hi ha llibres que t´atreuen més. No pots llegir tot el que t´agradaria, però has d´estar al dia de tot. És impossible llegir-ho tot, i més amb les novetats que es publiquen, és una bombolla que qualsevol dia esclatarà.

Desconfies dels bestsellers o els llegeixes?

Li don una oportunitat a tots els llibres, però quan has llegit i saps què t´agrada no perds molt el temps. Els dic també als lectors. Els recoman llibres i els dic que si no li agrada li canvïi. Amb les primeres pàgines reconec si em pot interessar o no. No perd el temps, hi ha molt per triar. I és hora de fer-ho veure als lectors.

Ets dels que defensa deixar els llibres a mitges?

És que hi ha molt per llegir com per perdre el temps amb un llibre que no t´entra! Potser no és el moment d´aquell llibre. L´agafes anys després i penses «com es possible que no hi entràs?».

Per què cada cop els boixos llegeixen menys?

Busquen gaudir del que et dóna un plaer instantani com la tableta, la televisió o els jocs. Enganxen molt i és complicat de lluitar. És difícil que un llibre competeixi amb una cosa així. S´ha de lluitar des de petits. Estar pendent i que gaudeixin de la lectura des de boixos. Si no t´hi enganxes de jove és difícil que ho facis de gran. Surt un llibre d´un youtuber i els boixos van bojos amb ell, però potser no tornen a entrar a una llibreria. Ara llegeixen molt còmic, del manga. Està bé, no deixen de ser llibres.

Quan veus que tanquen llibreries, com dissabte amb Vara de Rey, què en penses?

No saps què pensar. Ens sentim molt sols. És trist, anguniós, veure que no sembla haver una comunió entre el ciutadà i la llibreria. Queda molt per fer. Som una part important de la societat, del barri, de la ciutat. Que tanqui una llibreria com Vara de Rey és molt trist. S´ha de pensar, reflexionar i seguir lluitant i apostant pel llibre, però cada cop ens trobam més sols.

L´altre dia enviava una carta als mitjans explicant això. Com neix?

Surt de les tripes, del cor. És un prou. Un «estam aquí, intentant fer una cosa que es paga molt la pena». Necessitam ajuda i recolzament, no ploram, lluitam. Seguim aquí i no ens aturaran. Intentarem sortir endavant. Estaria bé que es fessin moviments de defensa de les llibreries, com un sector cultural important a la societat.

Com visites escolars?

Això estaria molt bé! O una campanya d´ajuda a les biblioteques perquè puguin comprar més llibres. Hi ha tantes coses que es poden fer! Això que has dit és molt polit, que venguin els boixos, que fullegin. És preciós veure la gent mirant llibres, buscant què li agrada... Tenir la llibreria plena és meravellós. Hem de vendre llibres per subsistir, però és una cosa més, sentimental que de negoci.

Ser llibreter no és ser empresari?

No, és una altra cosa, no et faràs ric amb una llibreria. És una passió, una forma de vida. Ara sembla que remunta, després de la crisi les llibreries molt a poc a poc van cap endavant. És molt polit quan obrin una llibreria, és un acte de valentia i d´amor per la lectura. Va més enllà del simple negoci. És una cosa més.

Els llibreters estan en perill d´extinció?

El perill sempre ha estat allí. Quan va sortir el llibre electrònic es pensava que seria el final i no, el paper va aguantar. Les llibreries petites, independents, tenen una oportunitat, per la lluita i la passió que hi posen. Sempre hi ha una esperança. Ho pasam malament, però no desapareixerem. Ens queda molt camí.