Llibres inoblidables

"Martin Eden té un dels finals més polits de la literatura"

Pedro González, llibreter:´Martin Eden´, Jack London, Alba

Al llarg de la seua vida, Pedro González, llibreter, s´ha enamorat d´un bon parell de llibres. Un dels darrers ha set ´La llibreria´, de Penelope Fitzgerald, una història que ha portat al cinema Isabel Coixet. Però el llibre que, des que el va descobrir, li ve sempre al cap quan se li demana per un títol és, sense cap dubte, ´Martin Eden´, de Jack London. «M´apassiona, és un llibre que em defineix com a llibreter, que em representa. És un llibre preciós», comenta González, que confessa que mai manca, a les seues prestatgeries, un exemplar d´aquesta història una mica autobiogràfica de London. «És un llibre complex, difícil, fa voltes. Parla d´una passió, d´una tortura mental d´aquest jove marí que descobreix la vida, la bellesa de la vida, i que se la vol empassar d´una mossegada», explica. «És una tragèdia inoblidable que cada cop que la llegeix, em corprèn», afegeix sobre aquest llibre que explica com un jove navegant decideix abandonar la mar per dedicarse a escriure. Les misèries i les frustracions a què el porta aquesta decisió. «Té un dels finals més polits de la història de la literatura», conclou.

"M´agraden els llibres que em truen del meu món"

Noelia Azqueta, directora d´Infermeria de l´Àrea de Salut Pitiüsa: ´Dime quién soy´, Julia Navarro

Noelia Azqueta llegix molt. I li agrada el cinema. En tots dos casos, però, necessita que siguin històries que la treguin del seu món i l´enganxin fins al punt de no poder deixar-les, afirma la directora d´Infermeria de l´Àrea de Salut d´Eivissa i Formentera, que explica que un dels llibres que més li ha agradat i més l´ha impactat darrerament ha set ´Dime quién soy´, de Julia Navarro. «És la història d´una dona la que li va tocar viure una època conflictiva», conta Azqueta, que destaca que el llibre passa per la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial o la caiguda del mur de Berlín, entre altres moments històrics. Li va agradar especialment la protagonista, una dona «amb molta personalitat» que fa d´espia, que pateix perills i que no respon als rols de les dones en aquell temps. Recorda que la hi va recomanar una amiga: «Mai no havia llegit res de Julia Navarro, però em va agradar tant aquesta història que em vaig comprar més llibres de l´autora». Però no. La resta de llibres de Julia Navarro que va llegir no li varen agradar tant: «Em va decepcionar una mica»

"El vell i la mar hauria de ser a totes les cases"

Josep Tur ´Cires´, batle de Sant Antoni: ´El vell i la mar´, Ernest Hemingway

L´alcalde de Sant Antoni recorda «especialment» un llibre que, confessa, ha estat «molt significatiu» per a ell: ´El vell i la mar´, d´Ernest Hemingway: «El vaig llegir quan tenia uns vint anys i em va impressionar molt, supós que perquè em va resultar molt senzill empatitzar ». Pep Tur recorda que el llibre «explica la història d´un pescador que es diu Santiago, que ja té una edat i que porta mesos sense agafar una peça». «És una història simple, però molt èpica», apunta l´alcalde, que confessa que és una novel·la que l´emociona. Està convençut que això es deu al fet que el seu pare «també era pescador» i a que sempre ha tengut una relació molt estreta amb la mar, la navegació i la pesca. «Reflecteix molt bé la soletat dels homes de la mar, una soletat que, ben gestionada, pot ser positiva i, sobretot, et marca el caràcter », apunta abans d´afegir: «Em sembla un bon elogi de l´amistat i la lleialtat, pel vincle amb el seu aprenent. Crec que és un llibre ple de metàfores i una eina de transmissió de valors. Només per això ja val la pena llegir-lo, però, a més, està molt ben escrit. Hauria de ser a totes les cases».

"Tothom hauria de llegir El teu nom és Olga"

Meritxell Rius Montcusí, orientadora: ´El teu nom és Olga´, Josep Maria Espinàs

Potser si Meritxell Rius Montcusí no hagués estat a la presentació del calendari solidari d´Apneef hagués triat un altre llibre. Sigui pel motiu que sigui, la professora es queda amb ´El teu nom és Olga´, de Josep Maria Espinàs, un llibre que se li va ficar dins quan el va llegir i que encara l´acompanya. «Són les cartes que l´autor li escriu a la seva filla, Olga, que té síndrome de Down», explica l´orientadora, que no pot evitar emocionar-se quan parla del llibre, que va llegir «ja fa molts anys». El va descobrir en una de les seves expedicions a la biblioteca i li va agradar tantíssim que va encarregar- ne dos exemplars a la llibreria, un per a ella i un altre per a una amiga. «És un llibre que hauria de llegir tothom», opina. «Espinàs parla dels seus sentiments, de les seues pors, de l´experiència de tenir-la. De com l´esperen, del moment en què neix, de la primera vegada que decideixen sortir amb ella al carrer... Ara és diferent. En aquell moment aquests boixos no tenien les possibilitats que tenen ara. De fet, hi havia famílies que els amagaven», explica.

"Kennedy Toole em va ficar al món delirant d´Ignatius"

Pedro Fernández, metge: ´La conjura de los necios´, John Kennedy Toole

Li va regalar una ex nòvia fa ja molts anys i Pedro Fernández, director metge de l´Àrea de Salut d´Eivissa i Formentera, encara recorda la impressió que li va causar ´Una conxorxa d´enzes´, de John Kennedy Toole. El que més li va impactar, a banda de les rialles que li va causar el seu protagonista, Ignatius J. Reilly, va ser l´interès que li va semblar que tenia el llibre des del punt de vista «de la psicologia humana». En aquell moment es va ficar «al món delirant d´Ignatius» des de la primera pàgina. «Em va encantar », conclou. Fa prop de dos anys el va tornar a llegir: «Estava ordenant les estanteries, el vaig trobar i vaig rellegir-lo. Últimament ho faig molt». Tot i els anys que havien passat, va tornar a riure igual, explica el director mèdic, que és un apassionat de la lectura. I li agrada riure amb ella. Fa poc va acabar ´El asombroso viaje de Pomponio Flato´, d´Eduardo Mendoza, un autor, el darrer Premi Cervantes, que li agrada molt per la seua vessant còmica. En aquests moments està llegint ´Patria´, de Fernando Aramburu. «Em queden vint pàgines», afirma.