Spioks: la força dels vint-i-cinc anys

La primera vegada que na Maria José Cardona (guitarra), en Toni Roig (veu), en Javi Serra (baix), n´Emi Miguel (bateria) i en Toni Tur (guitarra) pujaren a l´escenari va ser un 15 de febrer de 1992 per recaptar fons per al viatge d´estudis. Ells tenien entre quinze i setze anys, i estudiaven a l´institut de Formentera, al voltant del qual es va conformar Spioks, amb l´impuls del professor de matemàtiques i guitarrista, Delfí Mulet.

Durant la seva trajectòria, Spioks va beure sobretot dels grups catalans dels noranta, com Sopa de Cabra o Lax´n Busto, i dels clàssics del pop i del rock´n roll, com The Rolling Stones o Chuck Berry. Però a més de la seves versions d´aquests clàssics, Spioks és autor de disset composicions pròpies, que enregistraren en una maqueta el 1993, any en què guanyen el premi Estiu Jove per la millor lletra en català amb la cançó ´No som més que polvo´, i en el seu únic disc, fins aleshores, el 1997, amb el nom ´No ho sabré mai´.

El grup pop-rock Spioks, després de tocar a totes les festes populars de l´illa, i de tocar també a Eivissa, Mallorca i a la Casa de Menorca de Barcelona, deixa d´ajuntar-se aproximadament el 2000, encara que puntualment han tornat a pujar a l´escenari. La darrera volta, el 5 d´agost de 2009 amb motiu del 30è aniversari de les Festes de Santa Maria.

Els rockers tenen agenda

Els rockers tenen agendaPer tot això, la pròxima setmana, el 25 de juliol, la seva pujada a l´escenari s´està convertint en un esdeveniment esperat pel públic que els coneix, i també pels que n´han a sentit a parlar molt, i molt bé, però no va tenir ocasió de veure´ls ni sentir-los.

Arribam al lloc dels assajos divendres al sol post. Trobam el lloc fàcilment: basta parar el motor del cotxe i deixar-se emportar pels acords de guitarra i la bateria que surt de la casa del vi, arranjada com a sala d´assajos. Arribam als darrers acords de la versió rockera ´Toni begut´, i quan acaben, i obrim un badall de la porta de ferro, trobam els Spioks al complet, és a dir, les guitarres de na Maria José Cardona i en Toni Tur, el baix d´en Javi Serra, la bateria de n´Emi Miguel i la veu d´en Toni Roig, en plena acció, després d´estona d´assaig. No volem fer nosa, i ens arraconam en una cadira.

Mentre un ventilador sembla fer les passades de fresca al seu so, el grup va repetint i repetint les peces. Després de cada cançó, coordinen les entrades corresponents de cada un, de si un arriba tard o de si l´altre s´avança. I en una cançó en concret, debaten una estona de si fer-la més ràpid o més lenta, i de com pot quedar millor... El debat acaba quan un dels membres amolla, convençut, de fer-la ´com toca´. I en tornar-la a fer ´com toca´, en queden contents i n´enceten una altra.

Tots els seus clàssics i alguna novetat que no tenim permís a revelar, van passant pel faristol, i després de ser-hi una hora llarga, ells ja en portaven un parell, l´assaig arriba a la fi.

A pesar de fer broma quan diuen que aquesta setmana, la darrera abans del concert, serà critica, conclouen que la feina més grossa està feta. Fa gairebé tres setmanes que assagen a diari,a pesar que en fa més que han mirat de trobar-se, però que no és mica fàcil ajustar l´agenda i les obligacions amb la feina i la família de tots al complet.

Precisament, quan els demanam què és el més complicat de tornar als escenaris després de vint-i-cinc anys des del seu debut, en Toni Roig assenyala que «coincidir amb els horaris que ens vagi bé a tots per assajar». En Toni Tur coincideix en aquest punt, i afegeix que tornar a fer un forat als assajos a la seva vida és el més complicat: «Tens ca teva, tens la família, tens la feina, tens les aficions, i les hores que quedam aquí te les lleves del teu moment de descansar. I costa. Costa molt».

Ara bé, quan s´hi posen, tenen temps de tot, i també de recordar: «Som molt donats a recordar durant els assajos els vells temps. Ja som gats vells, i ens agrada contar batalletes», asseguren en Javi Serra i en Toni Roig. «Però vaja, els assajos, són com abans, ens agrada que siguin una festa i de riure», assegura en Toni Tur.Contacte amb el públic

Contacte amb el públicCada membre del grup ha tirat professionalment cap a una altra banda. I tan sols na Maria José Cardona no ha abandonat l´escenari i ha fet carrera musical sobre ell. Per això, ´agafar la forma´ és el que estan aconseguint amb els seus assajos intensius. En aquest sentit, fan broma sobre n´Emi Miguel, i el consideren un ´dels més afectats´, «per la simple raó que és el bateria , i només pot assajar quan ens reunim. Nosaltres encara ens podem dur l´instrument a casa», amolla en Toni Tur.

Asseguren que poden tornar a ajuntar-se perquè tenen ganes de recordar i fer recordar al seu públic, de tocar juts novament i, sobretot, perquè sempre s´han dut bé. El repertori que oferiran el pròxim dia 25 a la plaça serà un repàs exhaustiu de tots els seus temes amb què varen saber fer ballar i cantar un parell llarg de generacions formentereres. Ara bé, confessen que una altra de les dificultats que presenta el concert és que han retocat, matisat i sofisticat les seves propostes per enganxar i sorprendre novament el públic.

Quan els demanam si tenen cançons preferides, tots cinc coincideixen que són davant les que la gent respon i s´ho passa tan bé com ells. I és que el contacte del directe amb el públic és, sens dubte, el que més troben a faltar, alguns d´ells, des d´aquell primer concert d´una hora, al Cinema, davant els seus companys d´institut en què els feren repetir fins a tres vegades cada cançó que oferiren. Una dada: alguns tendran entre el públic fills de la mateixa edat o més que la que ells tenien en debutar aquell febrer de 1992.

I és que assajar i actuar mai no s´enyora igual. «És molt diferent assajar que actuar. Les llums, la gent, com sents la música... Les sensacions de damunt un escenari es van perdent. Però segur que les recuperam a les dos primeres cançons. La cosa és passar-ho bé i fer-ho passar bé», conclouen.