En una illa on 'agafa els sous i corre' és més una forma de fer negocis que el títol de la primera pel·lícula de Woody Allen, hi ha un festival que s'ha sabut fer un forat entre la Flower Power i David Guetta i que complirà aquest any la seua tercera edició gràcies a la tenacitat (gairebé la tossuderia) del seu promotor, Adrián Rodríguez.
«El germen del festival està al bar (El Sitio); a Eivissa hi havia alguns locals que programaven concerts, però no hi ha el concepte de sala de concerts com a tal. Nosaltres a El Sitio vam voler fer alguna cosa així, amb una programació regular, encara que hagués de ser en acústic», recorda Adrián.
Aquest bar-sala d’acústics va tancar segurament amb pèrdues a la caixa però amb concerts com els de Juan Perro o Leon Benavente, que van deixar un bon sabor de boca als melòmans de l'illa, amants de la música que no necessiten que el seu artista favorit estigui entre els primer de no-sé-quina llista i per als quals el llaüt de Carles Sadness sona millor que els milers de watts d'aquesta discoteca a la qual va 'tothom'.
Adrián va sortir del bar amb la idea de muntar un festival i sabent que perquè aquest triomfés la gent d'Eivissa ho havia de comprendre i participar-hi. «A vegades parl amb promotors a Madrid o en altres festivals i em donen consells; sempre pens que el que els funciona a ells no té per què funcionar aquí », assegura. I què passa a Eivissa? Doncs que gairebé qualsevol sap com entrar gratuïtament a un esdeveniment amb 5.000 persones i un dj de talla mundial, que al febrer està de vacances però a l'agost no té temps ni per descansar, que ho deixem tot per a última hora i que som capaços de deixar plantat al mateix Sting per veure el futbol. «Has de ser d'aquí o viure aquí per comprendre com som; fem les coses d'una certa manera, ni millor ni pitjor, però molt nostra, i el que funciona fora no ha de funcionar aquí», opina el promotor d'aquest festival amb seu a Sant Antoni.
«Si a Burgos són capaços de congregar 60.000 persones per al Sonorama, com no serem capaços a Eivissa d'ajuntar-nos tres o quatre mil persones amants de la música?», es pregunta Adrián, qui en aquesta tercera edició de Sueños de Libertad ha tirat la casa per la finestra en el que a cartell es refereix. Iván Ferreiro, Leiva, Amaral, Depedro, Sidonie, Miguel Campello, Corizonas, Els Zigarros, Amparanoia, Fantastic Negrito, Zenet, Kitty Daisy & Lewis, El Kanka, Nena Coyote eta Noi Tornadoy, Aurora & The Betrayers són alguns dels artistes confirmats al costat d’Statuas de Sal, un gest de complicitat per al públic eivissenc. Molt lluny sembla aquest cartell d'aquella primera edició de 2015 en què Lichis, Ángel Stanich, Pez Mago i Pol van reunir al Regio a 150 persones i que el mateix Adrián, al seu bloc Wildwolfibiza.com, descrivia com «una trobada de cantautors que ve per quedar-se».
Amb humilitat i molta feina, Sueños de Libertad va créixer en la seva segona edició fins a reunir més de 2.000 persones amb artistes com Fuel Fandango, Arizona Baby o Zahara. Però sens dubte aquest any el festival ha fet un salt de qualitat i de quantitat, un festival que creix en molts sentits i que per primera vegada se celebrarà durant tres dies. Però a més, Sueños de Libertad comença a assenyalar fora de l'illa com un esdeveniment a tenir en compte amb entrevistes a mitjans nacionals com El País i amb la revista Vogue, que ja ha confirmat la seva intenció de fer al festival la seva secció de Street Style.
I per què? «Per amor a la música— replica immediatament Adrián—; hi ha vegades que després de matins i matins de paperassa i burocràcia i de no arribar enlloc se t'ocorre deixar-ho; o com quan diu la meua mare que on vaig si no tenc un duro, però després arrib a ca meua i em pos els cascs, escolt música i pens: «m'encantaria poder dur a Eivissa a aquest artista» ... i sant tornem-hi!. És veritat que no tenc sous, ni pretenc fer-me ric amb això, però li pos amor, i molt, i crec que això en el resultat es nota».
Sueños de Libertad se celebrarà aquest any els dies 20, 21 i 22 d'abril, tres jornades en què a més de música hi haurà art o gastronomia. Repeteix el format de l'any passat amb una primera jornada al Cinema Regio de Sant Antoni on els protagonistes seran els tres concerts en format acústic.
Tant el segon com el tercer dia donaran pas als concerts elèctrics en la nova ubicació de la platja de s'Arenal, un espai que segons els organitzadors encaixa molt millor amb l'essència del festival, un lloc màgic amb espai per somiar i que complirà amb tots els requisits necessaris per fer d'aquesta una altra edició inoblidable. Bars de tota Eivissa s'encarregaran de muntar les zones de gastronomia del festival, que també comptarà amb un mercat organitzat per les Dàlies.
L'objectiu d'Adrián és aconseguir que Sueños de Libertad sigui un festival gourmet, on no més de 6.000 persones venguin a gaudir-lo, a escoltar música i a conèixer Eivissa fora de temporada. I el cartell d'enguany augura que això no està molt lluny der fer-se realitat.
