Contavem fa un parell (pagès) de setmanes la primera part de la història del diputat que l'any 1832 va proposar davant el ple de l'Ajuntament l'expulsió dels pagesos de la ciutat, causants segons ell (i altres que pensaven com ell) de molts dels mals que es patien a Vila: baralles, mendicitat, etc. En aquell primer capítol de la història vàrem fer un resum del parlament del diputat davant l'alcalde i els regidors. Avui desenvoluparem els nou punts d'acord que proposava, el primer del qual ja vàrem endavantar i que avui repetim per reprendre el fil. Com veuran vostès, si el pagès o pagesa treballava fent de criat d'algun senyor de Vila, no era expulsat. Això sí, no podien viure al raval sinó que ho havien de fer dins els murs de la ciutat. Recordem que aquest precepte també regia per als captius, ja fossin moros o cristians. La raó era doble: tenir-los controlats i intentar augmentar la densitat de població de Dalt Vila, sempre més despoblada que la Marina.

La proposta no es conformava amb expulsar els pagesos: tampoc podien pernoctar a Vila si per algun motiu venien a la ciutat. Els batles reials dels pobles havien de controlar-los i notificar a l'autoritat si s'absentaven més de vuit dies de ca seua.

A Los Archivos de Ibiza, publicació impulsada per l'historiador Josep Clapés Juan, del qual es compleixen enguany cent anys de la seua mort, es va publicar l'any 1915 un resum incomplet d'aquests nou punts, extracte que no era una transcripció literal i que suavitzava, segurament sense intenció, la duresa de les propostes del diputat.

Coneixem els punts d'acord que va presentar el diputat Lluís Arabí i Llaneras com a cloenda de la seua encesa intervenció davant el plenari gràcies al llibre d'actes municipals d'aquell any que es conserva a l'AHE i que transcrivim aqui en la seua totalitat:

1º) «Que todos los Labradores oriundos de los Pueblos Forenses de esta Ysla sean de la clase y condicion q(ue) fueren se les obligue á la fuerza á restituirse á sus hogares y Pueblos de sus nasimientos dentro el preciso termino de ocho dias, sin que regresen á esta Ciudad para morar en ella bajo la pena de ser trasladados como á vagos y mal entretenidos.

2º) Que todos los amos que tengan criados ó criadas den relazion de sus sirvientes domesticos espresiva de su calidad y circunstancias para q(ue) no queden sugetos á la espulsion obligandose d(ic)hos amos á dar parte al Ayuntamiento ó Comisionado de este de cualquier novedad que esperimentaren de sus sirvientes y si los despiden ó estos abandonan el servicio.

3º) Que sean ecceptuados de la espulsion unicamente aquellas familias q(ue) tengan modo de vivir decente oficio, ejercicio, ó beneficio q(ue) sea util y necesario á la poblacion.

4º) Que p(ar)a la espulsion se verifique sin mas eccepciones q(ue) las referidas se mande á los Alcaldes de barrio q(ue) dentro tres dias presenten relacion de todos los vecinos q(ue) tengan en su distrito cuya naturalesa no sea de esta Ciudad y Arraval de la Marina, y al mismo tiempo se fije edicto ó publique bando para q(ue) todos los sobredichos se presenten á las Casas Consistoriales con señalam(ien)to de dias y horas p(ar)a esponer lo q(ue) les convenga y recibir las declaraciones q(ue) recaiga sobre sus espulsiones ó permanencia en esta Ciudad.

5º) Que todos aquellos q(ue) obtuvieren licencia p(ar)a permanecer en la Ciudad, excepto unicam(en)te los sugetos de la jurisdiccion de Marina devan habitar dentro la ciudad y mudarse á ella en el presiso termino de ocho dias.

6º) Que al tiempo de espulsarse de esta Ciudad su Arraval y distrito de la Parroquia de S(a)n Cristoval á los no nacidos en ella, se forme una lista individual de todas las familias correspondientes á los Pueblos forenses q(ue) comprenda los nombres, apellidos y apodos de todos los individuos de cada familia y se remita á los Bayles Reales respectivos con oficio encargandoles con la mas estrecha responsabilidad q(ue) celen la conducta politica, moral y religiosa de aquellos individuos y de cualq(uier)a falta ó defecto q(ue) les notares, de parte á la Corporacion para q(ue) la misma inste por medio de su comicionado el q(ue) se le forme causa y sea castigado con arreglo á las leyes.

7º) Se prevendrá asimismo á d(ic)hos Bayles Real(e)s no solo q(ue) acusen el recibo de d(ic)ho oficio y nomina de q(ue) trata el num(er)o ant(erio)r sino tambien q(ue) d(ic)hos documentos p(ued)a entregarlos á su succesor en el empleo a fin de q(ue) este pueda continuar tan interesante obra.

8º) Que en el oficio de remision de la tal nomina se haga responsable al Bayle Real, si alguno de los espulsados faltare por 8 dias consecutivos de su Pueblo y el Bayle no diese parte al vocal comicionado de d(ic)ha espulsion para q(ue) este pueda inquirir su paradero y proseder á los demas que haya lugar.

9º) Que se mande á los Alcaldes de barrio celen con toda su actividad si alguno de los espulsados despues de serlo pernocta en eta Ciudad y su termino sin su licencia y conocim(ien)to de causa en cuyo caso verifique la captura del tal espulsado y depositado en la Real Carcel, dará cuenta al vocal de la Corporacion q(u)e V. Se sirva comicionar por esta espulsion y para q(ue) no se verifique mas su introduccion a esta Ciudad y su distrito, ni otros sugetos de tal clase».

La proposta va ser aprovada «...a mejor servicio de Dios y del Rey...» i es va notificar als batles reials que en tres dies havien de presentar relació dels pagesos instal·lats en el seu districte, especificant nom, llinatges, família que tenien, pobles d'origen i ofici. No els recorda res tot això?

Al final, es varen comptabilitzar al voltant de 150 pagesos residents a Dalt Vila i la Marina, dels quals es pogueren quedar poc més de 80 i foren expulsats gairebé 70. Els expulsats eren originaris de tots els pobles, principalment del municipi de Santa Eulària. Però n'hi havia fins i tot de la parròquia de Sant Cristòfol, que aleshores encara era fora poble i actualment és un barri de la ciutat.

A pesar d'aquest i altres episodis, els esforços varen ser inútils, els pagesos continuaren baixant a Vila, instal·lant-se principalment en els seus ravals i enriquint i donant color a la ciutat.