La família de n´Esperança Ribas volem agrair al personal de l´Hospital Residència Assistida de Cas Serres les atencions que li heu dispensat al llarg de tots aquests anys. Durant un llarg i important període de la seva existència heu anat junts fent camí amb ella, heu set el seu suport físic i emocional, us heu constituït en la seva família. Quan els diumenges, havent sortit, generalment a la que havia estat la seva pròpia llar, es feia tard, ella frisava per a anar-se´n. «On?», li preguntàvem. «A casa», responia.
Naltros, la família de sang, ens hem sentit acollits i lligats a la vostra tasca. Ara, fent memòria, se´ns fan presents moments especials, vivències, residents que malauradament ja no hi són i tots aquells que queden, altres familiars, personal que ens va atendre algun dia i aquell que ens ha atès últimament, i no resulta fàcil gestionar el grapat d´emocions que s´acumulen.
Volem demanar disculpes si en algun moment les hem descarregat on no devíem. De la mateixa manera, valoram especialment la comprensió, dedicació i amor que hem observat en la majoria de grans persones que ens han assistit.
Amb el pas inexorable dels anys, també hem crescut amb valtros. Hem fet d´aquesta casa una habitació més de la nostra vida i, certament, se´ns farà difícil tancar la porta. Però sabem on trobar-vos perquè les persones que ajuden els altres sempre estan allí, darrere la porta.
Per això us deim simplement. Gràcies i fins sempre.
