Quan s´és jove (d´edat), es veuen els anys dels majors pensant que l´edat física va parella amb l´edat mental. Certament, les xacres físiques a partir d´una edat tardana són més freqüents, però això no vol dir que la vellesa comporti per se la pèrdua de la intel·ligència, les ganes de viure, les il·lusions... o tenir molt clares unes metes a què un vol arribar.

Un exemple d´això és la llicenciatura de la senyora Fernanda Pou als 94 anys que, tot i fer-ho en cadira de rodes, va recollir el títol universitari en Química, per la Universitat de Múrcia.

Les universitats es nodreixen, avui dia cada vegada més, de persones majors de 55 anys, que per diversos motius no van poder o no van voler estudiar. Ara, amb edats de jubilació o pre-jubilació, tenen ganes de fer coses que en la seva joventut no van fer o no van poder fer.

Ja no és estrany veure gent gran a les aules com un alumne més. Hi ha moltes raons per les quals es vol estudiar, i no són només formatives: desenvolupament personal, millora de qualitat de vida, associació i noves amistats, sentir-se capacitat per aconseguir determinades metes...

Ser gran no vol dir quedar-se a casa i jugar al dòmino o a les cartes a les Llars del Pensionista; s´obre tot un món de possibilitats a l´abast de tots: anar al gimnàs, estudiar idiomes, viatges, activitats solidàries, assistir a conferències, estudiar assignatures de temes pels quals es tingui un especial interès ...

Només cal comprendre que l´envelliment és una fase més de la vida, i, per cert, molt aprofitable!