Fa pocs dies que vaig llegir l´article de Cristina Martin al Diario de Ibiza i em vaig sentir identificat amb les situacions que exposava. Jo mateix al meu institut i d´altres companys als seus instituts i escoles, al moment de no adherir-se a la vaga, varen patir per part d´alguns companys, que després es varen presentar com representants de l´Assemblea de Professors, una falta de respecte tan gran que, a més de llevar-nos el bon dia, també ens varen llevar la paraula i no ens deixaven expressar el nostre parer davant la situació que vivíem.
La meva dona assistia a les reunions de l´Apima de l´escola dels nostres fills i quan va dir que com a mare no podia seguir defensant no dur als nens a l´escola la varen titllar de feixista. I ella com d´altres pares va decidir no seguir assistint a aquestes reunions on no es deixava opinar lliurement.
Tant parlar de diàleg i llibertat i hem comprovat que no es dóna en aquests col·lectius quan les opinions no són les mateixes que ells defensen. Allí es comparteixen arguments però no escolten als que expressen altres opcions, per tant no representen a tot el professorat ni a tots els pares.
M´he animat a escriure al veure que des de l´Assemblea de Professors i des de la FAPA han escrit, ofesos pels continguts de l´article, quan molta gent ha comentat que expressa una situació real que es dóna als centres però que fins ara ningú havia denunciat públicament.
