El passat 17 de maig vaig anar a Sant Joan a veure el concert del grup eivissenc Rels, dins el programa de Dissabtes Musicals. I dic que és un grup eivissenc perquè ho és en tots els sentits, ja que canta en català, és a dir, en la llengua que hem heretat dels nostres avantpassats i, a part d´això, és un grup de gent jove, és a dir, que en teoria representa un futur per la nostra amenaçada identitat.

Malauradament, la cosa no sortí bé. Jo ja anava amb un retard de devers mitja hora, però en arribar m´informen que, a causa d´un tall de llum, el concert s´havia demorat i que era a punt de començar. Si fos tan sols això... El cas és que durant l´actuació s´arribaren a produir fins a cinc talls més, talls que afectaven no tan sols l´actuació mateixa, sinó també els vesins. I aqueixos talls es produïen generalment enmig d´una cançó, una cosa així com un coitus interruptus reincident que desmoralitza la persona més animada.

El cantautor Carlos Cano deia que les cançons són com petits universos de tres minuts i, segons això, es tallaren fins a cinc universos. En alguns casos el grup reprengué el tema novament, però la majoria de voltes els donà per acabats. I jo dic: justament en un grup com Rels, que representa una mena de resistència renovada enmig d´una forta homogeneïtzació? Vull creure que no hi hagué cap mà negra, que com a molt fou mala organització, però així i tot qui en foren els responsables? Se´ls (se´ns) rescabalarà amb una nova oportunitat d´actuar?