Diuen moltes coses dels docents als mitjans aquests dies. Diuen que sou uns privilegiats i que us dóna igual l'educació, que sols lluiteu pels vostres suposats privilegis. He estat entre vosaltres. Us conec les cares i sé quina feinada feu cada dia. He estat entre vosaltres perquè vaig tenir el privilegi de treballar com docent, amb vosaltres. He estat entre vosaltres uns dies a Eivissa, i sé les coses que mai no es diuen a les notícies.

Sé com treballeu. Sé quantes hores dediqueu i heu dedicat per estar on esteu. Sé quantes exigències se us fan, quanta paperassa, quants canvis de lleis, quants disgustos amb alumnes i pares. Sé quantes batalles lliureu que no són vostres, enmig de desgavells familiars. Sé com són algunes classes. Sé com és corregir exàmens. També conec el preu personal pagat per ser on sou; vides, parelles, famílies. Conec les retallades, i la benvolent resposta. 4 cursos en què la tisora no ha parat, aixecàreu la veu, i us han maltractat i menyspreat. Ho sé perquè he estat un de vosaltres.

Aquests dies entre vosaltres, us he mirat als ulls, i he vist l'angoixa. Angoixa perquè sempre hi ha coses per pagar, per les vostres ganes de treballar. Però també he vist la il·lusió de creure en allò que feu. I perquè sense adonar-se'n, esteu donant una lliçó a una societat dorment. Heu tret l'heroi de dins les aules, i tothom us mira sorprès. No sols lluiteu per l'educació, sinó pel futur d'un país i la seua manera de fer.

Per això, herois docents, aquestes humils paraules en agraïment, d'un que ha estat entre vosaltres.

Als docents, en especial als amics, i a aquells per als qui cada dia és una nova possibilitat, aquells que diuen que hi ha gent que no creu en res, però té por de tot, a aquells que no estan perduts, sinó buscant.

Per voltros, ànims i no us atureu ara!