Sóc mare, mestra i faig vaga. Com tants d´altres companys he aprofitat el mes de juliol per fer un curs de formació que millori la meva tasca docent. Com ells, l´he pagat de la meva butxaca. Per amor a l´art, a l´educació pública de qualitat, perquè el Govern no inverteix prou en formació, en educació.
Per les mateixes raons que ara faig vaga. En faig i la patesc, com a mare i com a mestra. Els boixos tot el dia penjats de les nostres faldilles...Paciència! Expressant un no rotund a les polítiques antipedagògiques de la conselleria. Resistint perquè sé que els nostres companys negociadors faran tot el possible per arribar a bon port.
Famílies, mestres resistim units fins aconseguir un bon acord per als nostres fills, alumnes, societat i cultura. O bé, fins que el Govern quedi retratat, fins que el poble sàpiga que no ens escolta, que no governa per a nosaltres i voti en conseqüència.
Sigui com sigui, dono els sous requisats per ben emprats. Aquesta vaga està essent una lliçó magistral de dignitat, de solidaritat, de valors constructius i de com d´ignorant pot ser el fanatisme. Senyor Bauzá, rectificar és de savis. La ciutadania està immersa en l´aprenentatge significatiu de la democràcia, de com la volem i de com es pot emprar: com una eina de consens o d´imposició. Perquè un mestre en vaga, també educa.
