En posar-nos a redactar aquest escrit se´ns ha quedat una terrible cara de decepció, preocupació i responsabilitat, per veure quina educació anàvem a proporcionar als nostres fills i filles, als nostres alumnes.

Perquè el decret de llengües (TIL) elimina l´autonomia dels centres per poder triar el seu model lingüístic. Perquè la conselleria intenta implantar el programa sense aportar ni recursos ni pressupost, circumstància que dificultarà la correcta implantació del mateix. Volem que el nostre alumnat aprengui anglès, però amb unes bones condicions. Perquè a l´hora de dur a terme aquest decret, no s´ha escoltat a la comunitat educativa, no tenim veu, no tenim vot. Les famílies patiran a través dels seues fills la improvisació i la falta de consens de les noves propostes de la conselleria. Els mestres no hem tingut cap oportunitat per aportar-hi propostes. No se´ns té presents, es menysprea el nostre criteri, tot i que som els professionals de l´educació i els que hem d´aplicar el TIL. Perquè és molt greu i il·legal que els consells escolars, on estan representats tots els membres de la comunitat educativa (mestres, famílies, ajuntaments i personal no docent), hagin perdut el seu poder de decisió. Sense anar més lluny, el TIL del nostre centre ha estat aprovat per imperatiu de la conselleria, sense el coneixement ni el vot d´aquest òrgan de govern.

Perquè el Govern ha reduït el pressupost en educació per sobre de la mitjana estatal. I això provoca un retall de professorat, sobretot pel que respecta a l´alumnat més desfavorit. Es predica una igualtat de condicions per a tots els alumnes, però és mentida, perquè ens retallen en personal d´atenció educativa. Perquè hi ha un augment del nombre d´alumnat en cada classe (ràtios), circumstància que provoca que se´l pugui atendre correctament. Perquè la conselleria no envia amb prou antelació els mestres que han de substituir baixes de llarga durada a principi de curs. Perquè al llarg del curs no cobreixen les substitucions de menys de 30 dies de durada. Els nostres infants han d´estar amb diferents mestres de l´escola, amb les mancances que això comporta, i amb la consegüent pèrdua de suports per l´alumnat de les altres classes, fet que indefectiblement dificulta l´atenció individualitzada de l´alumnat.

Perquè els pagaments de la conselleria són retallats i amb retard. A hores d´ara ens deuen una gran quantitat de sous a les escoles i a les famílies. No paguen les corresponents quotes al centre en els terminis establerts i deuen encara a les famílies el programa de reutilització de llibres del curs passat. Perquè retiren els programes de suport a l´alumnat, com el programa PROA o el Programa de Suport a la Lectoescriptura, que en cursos anteriors es feien als centres. Perquè no ens doten del mobiliari bàsic i adequat pel nostre alumnat (estam parlant de cadires, taules i pissarres!). Una vegada i una altra, els damnificats són els que més hem de cuidar i protegir.

I, per últim, només volem recordar que cada dia que un mestre faci vaga, li llevaran el corresponent sou més la part proporcional de les vacances i dels cap de setmana (entre 90 i 130 euros segons el cas), però pagarà la pena per intentar salvar una educació digna i de qualitat.

Malauradament, els grans perjudicats són els nostres fills, els nostres alumnes, el nostre futur, la condició del que podem arribar a ser.