No va ser dimecres que Belén Torres es va guanyar el meu respecte. Ja el tenia tot des que l´any passat vaig tenir l´ocasió d´entrevistar-la per a un treball monogràfic de l´Institut d´Estudis Eivissencs sobre la política lingüística portada a terme a Balears en els darrers 25 anys, en el que s´evidenciava el maltracte del que és objecte la llengua catalana per part del Govern autonòmic actual, i les mentides i mitges veritats que alguns càrrecs estan disposats a dir per conservar la cadira.

No és el seu cas. Ni en aquella ocasió ni tampoc dimecres. Es va atrevir a presentar-se tota sola davant una comunitat educativa indignada pel greu conflicte que estam patint, i va saber mostrar el seu caràcter moderat i conciliador. Algun dels seus arguments no es podien agafar ni amb pinces. Per exemple, diguent que no podia respondre per les declaracions despectives i amenaçadores d´alguns polítics del PP, donat que a totes bandes hi ha un ventall molt ample de persones. Com si no tengués cap importància que qui insulta als docents són diputats i consellers balears, el president de la Comunitat i el ministre d´Educació mateix. Però va escoltar i va pendre nota del que pares, alumnes i docents li demanaren de totes les maneres possibles. El govern s´ha d´asseure a dialogar. Aquest conflicte no el resoldran trencant l´esquena de mestres i professors. Tampoc enfrontant-se a tothom. Ni tampoc fent oïda sorda a les reclamacions per millorar l´escola pública que fan els qui hi treballen, la coneixen i se l´estimen. Varem sortir d´allí amb la pregunta d´un pare desconcertat ressonant-nos a les orelles: «¿Pero habrá diálogo o no?» , com si hagués esperat llegir fin en lloc de continuará...

Tant de bo els qui són als llocs de decisió tenguessin un caràcter semblant al de Belén. Segur que no hauriem arribat fins aquí. Com continuarà aquesta pel·lícula de terror depèn de la capacitat d´influència de persones com ella sobre l´arrogància, prepotència i caparrudesa de gent com el president Bauzà. I tothom desitja que sigui com abans millor i que acabi bé.

Belén, gràcies per escoltar. Ara et toca complir. I mentres no canvïi el govern, espero que segueixis sent tu la nostra delegada d´Edu-cació.