Després de divuit anys de ser docent, sent més que mai que pertany a un col·lectiu que lluita perquè l'educació d'aquestes illes recuperi tot allò que ha perdut. Arribar a la vaga indefinida és per a tots nosaltres una mesura dolorosa, molt dolorosa. Portam dos anys inundant de verd els centres educatius i els carrers amb l'esperança de no haver d'arribar a aquest port revolt; però no ens han deixat cap altra sortida.

Em sent orgullosa de comprovar que alguns companys/es, encara que no s'adhereixin a la vaga per diversos motius, estan col·laborant en la mesura de les seues possibilitats amb la caixa de resistència.

Els sindicats es varen aixecar de la taula de negociacions perquè no estam a la venda. Abans que les millores laborals prioritzam el recolzament als nostres companys expedientats de Menorca i la defensa d'una educació pública de qualitat. Això ens honra. I molt. No consentim més agressions ni tampoc transigim amb la pifiada de la imminent implantació del TIL. Volem que el nostre alumnat aprengui anglès, però no així. Hem dit prou!

Agraeix des d'aquí a la Fapa tota la seua energia i recolzament cap a nosaltres. Ho estam notant. Moltes gràcies.

Obrim els ulls, les oïdes i els sentits. Contrastem les informacions, critiquem allò que no ens agrada i defensem el millor per als nostres fills: una escola de qualitat on tots els seus membres puguin dialogar.

Aquest vaixell no s'enfonsarà! Cap decret-llei podrà amb la seua empenta. Molt d'ànim a tothom!