Estic en contra de la violència. Fins i tot no som partidari dels ´escratxos´ que darrerament s´han fet populars. Però em fa por que la frustració i la impotència provocades en una gran part de la ciutadania pels polítics que governen, facin esclatar aquesta ràbia i indignació d´una manera incontrolada. Perquè fins i tot les persones més assenyades i pacífiques poden perdre els nervis quan se´ls menteix descaradament, se´ls ignora reiteradament i se´ls esprem indecentment, amb l´excusa que aquest és un país democràtic i que ens governen els escollits per la majoria.

Aquestes excuses són totalment falses. No és democràcia poder votar només a un conjunt tancat de partits, amb llistes tancades, plenes de desconeguts o, fins i tot, corruptes, controlats per una èlit financera o empresarial. No és democràcia votar cada quatre anys amb un sistema adulterat on els escons que sobren se´ls repartiran els partits més subvencionats i on el que guanyi les eleccions, encara que hi hagi més gent que no l´hagi votat que persones que sí ho han fet, podrà fer totalment el contrari del que havia promés. No és democràcia que els referèndums mai siguin vinculants i que es necessitin més de 500.000 persones per promoure una iniciativa legislativa popular que, en cap cas, ni tan sols tenen l´obligació de tramitar. No és democràcia tenir impunitat en molts delictes i que si, per un casual, algun jutge realment imparcial condemna un membre del partit governant, aquest mateix partit el pot indultar.

No és democràtic ni decent que es puguin dir impunement mentides tan descarades i injustificades com les xifres de seguiment de la darrera vaga educativa, quan les dades reals són totalment objectives i fàcils de controlar, com ho demostrarà l´estalvi que es produirà en la propera nòmina de professors i mestres. I no estic parlant del ´mangoneig´ típic de les estadístiques, incloent en les dades els serveis mínims o altres col·lectius que no poden fer vaga encara que vulguin. Estic parlant d´una mentida impresentable de dir que només el 35% de docents d´Eivissa i menys del 10% d´alumnes varen fervaga, quan apart de les xifres que ha donat cada centre directament, qualsevol vesí d´una escola ha vist que no hi havia una activitat normal. Aquesta falta de respecte i decència cap als ciutadans, fins i tot cap als que els han votat, i aquesta fidelitat malaltissa cap als dirigents polítics i, al cap i a la fi, financers i empresarials, pot trobar una resposta irrespectuosa i indecent molt més desagradable que els ´escratxos´ tan criticats. Si no es dóna sortida a tota aquesta indignació, ràbia i frustració pot arribar a esclatar com una olla a pressió. Més val baixar el foc o sortir de l´habitació. Persones que arriben a perdre l´interès per la seva pròpia vida poden també perdre el respecte per aquells que no els respecten i el control de la situació.