Amb aquesta carta només vull deixar constància del meu malestar, indignació i impotència davant les actuacions dels sindicats a l´hora de dur endavant accions en contra de les mesures adoptades i previstes per l´actual Govern.
Estic farta de trobar-me davant de murs de pedra i de frases gastades cada vegada que demanem mesures contundents i amb un fi concret. Som molts aquells que hem estat afiliats durant anys a un o altre sindicat, que hem confiat, i encara volem confiar, en que són la nostra veu davant els governants. I és per això que encara estic esperant que algú m´expliqui el motiu de no convocar la vaga en educació quan va ser convocada a nivell estatal, que algú m´expliqui perquè no es va dur endavant una anunciada vaga indefinida a principis del curs, ja sabem allò de la denigrant contratació de 50 interins, que algú m´expliqui perquè davant les reiterades peticions d´un grup de docents, amb capacitat de feina i amb ganes de treballar, només hi ha hagut silenci, que algú m´expliqui per què se´ns va dir que la vaga general serviria com a sondeig per convocar una vaga indefinida i que després de ser seguida per més d´un 80% del professorat no se n´ha volgut parlar, que algú m´expliqui perquè no se´ns ha tingut en compte per a res quan hem estat qui ha mobilitzat els companys, qui ha fet els sondejos als centres i qui va punxar foc a l´espurna de la lluita per una educació pública de qualitat a les Illes Balears.
Els titulars dels diaris clamen al cel, parlen d´un seguiment de la vaga minoritari. Realment, tant és si aquestos titulars haguessin sortit un, dos o tres dies abans. No sóc clarivident, però el fracàs estava assegurat. Aquells que hem secundat la vaga ho hem fet amb plena consciència que bona part dels nostres companys continuaria al seus llocs de treball, podríem encetar aquí una altra via de crítica, però no és ara el moment. I no ho és perquè crec que en part els arguments donats per molts d´ells són de pes: són dos dies inconnexos que difícilment faran recular el govern en cap decisió, i a més, com anteriorment he dit, per què ara sí i abans no? Per què no hi ha cap ressò estatal als mitjans de comunicació de què a les Illes Balears hi ha una vaga en defensa de l´educació?
He de dir també que si ja com s´està duent a terme aquesta vaga em resulta lamentable, molt més penosa em va parèixer la concentració, i no ho dic pel nombre d´assistents. No hi va haver cap lectura de manifest, cap explicació als que allà estàvem, crec que cap document amb registre d´entrada a conselleria i ni tan sols una cridada a tornar a fer vaga la setmana vinent. Davant les preguntes d´alguns companys, les respostes varen ser que no es llegia cap manifest per no escalfar el cap del personal i que no s´havia intentat crear massa crítica perquè ja som ´majors´ i cadascú sap el que fa. I així, per què estàvem allà? Entre moltes altres coses, a escalfar el cap és al que ens dediquem.
Doncs mira per on que sí, que cadascú sap el que fa, faltaria més. I de nou dic que som molts els que sabem el que volem, que tenim clars els motius de la protesta, que no hem defallit i que continuem lluitant, els que pensem que temps molt pitjors han passat i que reptes més grans i aparentment impossibles s´han aconseguit. Per tenir possibilitats d´aconseguir resultats cal tenir present a qui ens representa, escoltar les peticions, reflexionades, argumentades i debatudes en les assemblees i estar dispostos a treballar conjuntament sense perdre´ns en les paraules i en reunions improductives. No cal passar més tràmits ni convocar més vagues edulcorades per cercar arguments que justifiquen no anar més lluny. O hi ha una lluita clara o que no ens maregin més, per favor.
