A partir dels anys 70 del segle passat s´ha anat produïnt a la ciutat d´Eivissa una intensa i ràpida urbanització dels espais rurals de l´entorn municipal. Els successius ajuntaments de Vila, amb criteri encertat, han zonificat aquestos espais, conservant sempre els topònims bàsics dels indrets. Així, ses Figueretes, es Pratet, es Viver, Cas Serres, Can Misses, sa Blanca Dona, Ca n´Escandell, etc., reben la denominació que els correspon d´acord amb la realitat geogràfica i toponímica. Aquest creixement urbanístic i demogràfic ha anat motivant la necessitat de creació i construcció de centres educatius. I l´Ajuntament, des d´aquells anys, amb consens social i cultural implícit, ha denominat escoles i instituts amb rigor històric i toponímic. Vegi´s: sa Bodega, sa Blanca Dona, Can Cantó, sa Reial, sa Colomina, Can Misses, etc. En un municipi de reduïda extensió com el nostre, la previsió i dedicació de sòls urbans a serveis bàsics, com les escoles, no sempre ha sét fàcil, i, a vegades, necessàriament canviant.
Aquest és el cas de l´escola que s´havia de construir a la zona des Pratet, i que, després d´una provisionalitat (en forma de barracons, i el nom des Pratet) a llevant de l´antiga finca des Pou Sant, es construirà de manera definitiva a la finca de sa Joveria. Ara, en el moment de creació oficial del nou centre, el Claustre de Professors i el Consell Escolar de l´escola provisional s´han plantejat la denominació oficial de l´escola, a sa Joveria. I sembla que han decidit el nom de Centre d´Educació Infantil i Primària es Pratet. La motivació del nom diuen que és per raons (molt plausibles, per altra banda) d´arrelament sentimental en l´espai i el temps escolar, tot i que mai ha estat situada as Pratet. Volem fer notar dos coses: primera, que l´actual Claustre de Professors exerceix una excel·lent tasca docent, i segon, que persones de l´Institut d´Estudis Eivissencs han explicat a la direcció del centre la rellevància històrica, geogràfica i patrimonial de la finca on s´ubicarà l´escola, així com la incongruència i el disbarat -a parer nostre- que pot significar traslladar d´alguna manera el nom d´un barri tan específic a un altre barri absolutament diferent, així com confondre un topònim eivissenc costaner amb un altre absolutament rural. Sembla que els nostres raonaments i reflexions no han sét acceptats pel Consell Escolar del centre i és per això que hem sol·licitat la intervenció de les regidories municipals corresponents, Cultura i Educació, a fi i efecte que intentin restablir el consens implícit i la tradició, així com demanar el seny necessari per no distorsionar la geografia, la història i la toponímia local. Davant l´obstinació, no ens resta més que recomanar la lectura i consulta de la bibliografia existent, la qual cosa pot servir per aclarir conceptes dubtosos i donar llum a les substantivitats i valors de la finca, casa, pou, hort i camí de sa Joveria. La lectura atenta de les obres recomanades hauria de convèncer totes les persones implicades, àdhuc els/les que segueixen entestades en l´error.
