Mai m´ha agradat que als partits que no han guanyat les eleccions se´ls anomeni ´oposició´. Des de la meva ingènua visió de la política, totes les persones que s´hi dediquen haurien d´actuar per aconseguir el millor per al país, o millor dit, per a la major part de gent que viu en un país. Evidentment poden tenir diferents idees de com administrar els recursos, pero mai actuar per oposició.
Mai fins ara. Perquè l´actual Govern, aprofitant-se de la majoria absoluta obtinguda (que tampoc mai m´ha agradat que hi hagi, i molt menys sense tenir els vots de la majoria absoluta dels electors) està exigint oposició. Oposició en contra de la subvenció estatal a empreses privades dirigides per incompetents amb prejubilacions multimilionàries, oposició en contra del despilfarrament en actes de partit personalistes a càrrec de tots els ciutadans, oposició en contra dels privilegis dels financers i polítics que no es retallen ni simbòlicament, oposició en contra de les retallades dels serveis públics bàsics per afavorir els sectors privats, oposició a l´enfrontament que els responsables del Govern provoquen entre la gent i els funcionaris que els han d´ajudar curant-los, cuidant els fills o gestionant els seus papers, i que no són els que s´estan beneficiant de la crisi, oposició en contra de la llei del silenci que persegueixen amenaçant amb querelles, destitucions o acomiadaments a qualsevol que s´atreveixi a alçar la veu.
Ara deman que els polítics que no estan governant s´oposin, denunciant totes les irregularitats que es fan, denunciant totes les despeses que no busquin afavorir la majoria de la gent. Deman que els polítics que governen però que no estan d´acord amb els que realment manen no es deixin fonyar i plantin cara, que defensin el que ells, com a persones i no com a membres d´un partit, creuen just i necessari, que demostrin que els que encara confiam en ells com a persones no ens estam equivocant. Deman que els que ens estam oposant de manera pacífica i respectuosa, en defensa del que consideram millor per a la majoria, mantinguem la constància, l´ànim i el seny per seguir oposant-nos.
Deman a la gent que no s´atreveix a oposar-se per por o per vergonya, que no deixi la feina de tots en mans d´uns quants, que pensi que junts tenim més força i tenim menys por. Deman que la gent que no ha reflexionat a fons sobre la situació dediqui un poc de temps a informar-se i reflexionar, que no es deixi confondre per paraules buides i mitges veritats, que no busqui els cupables entre aquells que, tant en millors temps com ara, treballam transparentment per a ells.
Deman que cadascú, amb tot el bon criteri del que disposa, pensi en les paraules de Gandhi: «Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir-la».
