Aquestos dies estic quedant-me més que tipa de sentir comentaris menyspreants al sector docent com: no sé de què es queixen els professors tenen dos mesos de vacances, tan bé que viuen... Però per què seguim alimentant aquesta ´España de pandereta´?Ens sentim millor si els altres estan igual o més fotuts que nosaltres? Així és com pensam? El que hem de fer és lluitar pels drets i deixar d´escodrinyar als demés. I sobretot empatitzar. Què no ens adonem de la importància de l´educació? «L´educació és el vestit de gala per assistir a la festa de la vida». Doncs si anem així, dintre de pocs anys els nostres joves assistiran a aquesta festa amb el cul a l´aire!

Aquest problema ens afecta als docents, sí és veritat, però l´impacte de tot açò el rebran els nostres fills... Nins que acudiran a classe amb 35 companys més (ja ho estic sentint: cuando yo iba al colegio éramos 37 y no pasaba nada. Atenció! Quan tu anaves a l´escola, entrava el professor i no es sentia ni una mosca! I pobre d´aquell que sorollava perquè rebia dues vegades; del mestre i de casa...). A més de la massificació d´aules conviuran amb la realitat formada per una barreja de: alumnat amb necessitats de diferents tipus, nouvinguts, nins que no volen estar allí però han d´estar per llei i nins que, dins d´aquesta jungla, mostren interès (preguem per ells)

Rebran classes d´una matèria impartida per professors que no han estudiat per fer-la (més hores, menys professors) i, a més a més, no podrem atendre al nostre alumnat com ens agradaria, com ho hem fet fins ara... Alça! Açò és el que volem pels nostres fills? Ens haurem de donar primer en tots els morros abans de reaccionar? Que no ens comparen amb altres països perquè no tenim res a veure ni amb la gestió del país ni amb el sistema educatiu i ja està bé que, gent que treballa a un despatx, ens diga com funciona un centre, no senyor! No podeu saber quina és la realitat d´una aula si no l´heu vist mai! Dediqueu-se a la paperassa i no vulgueu tocar les campanes i anar a la processó!