Benvolgut Bernat Joan Marí: permeti´m respondre al seu article: ´Indignació, destriar el gra de la palla´. En primer lloc, agrair sa seva opinió. Com totes, constructives i respectables. I fins i tot comentar-li que estic d´acord en alguns punts. Que ens falta formació, així com informació, i molta! Sóc una ciutadana indignada més, i com molts dels meus companys i companyes, a part de trobar-nos a ses places per parlar, discutir, manifestar-nos, etc. hem començat a treballar per veure què podem fer, que està en ses nostres mans i quines eines tenim per promoure aquells canvis que exigim. I encara que no s´ho cregui molts hem vist que sa política és un d´ells.

Si ens atenem a ses definicions del gran diccionari de la llengua catalana, política és:

el «conjunt d'activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics». Des de ses places intentem fer política. Intentem fer activitats que millorin sa gestió dels afers públics, i intentem buscar propostes per millorar aquestes activitats. Què ens passa? Que en el sistema actual fer política per es ciutadà era votar cada quatre anys. Ara sembla que sa gent vol fer més coses. Des de s´Alamera i des d´altres llocs de s´illa ens estem intentant informar de què podem fer com a ciutadans.

Per tant ni som apolítics ni estem en contra de la política. Com a mínim alguns de nosaltres. Sí que hi ha ciutadans que assisteixen a ses assemblees i manifesten ser apolítics. Com a espai obert i de debat, cadascú hi pot dir la seva. Però gràcies als debats i a aquests espais oberts intentem explicar què és (o què creiem que és) realment la política, i demostrar que el simple fet de baixar a sa plaça, discutir propostes de millora i prendre mesures o fer accions per a que aquestes propostes es duguin a terme, és fer política.

No ens tracti de ximples. Com li he reconegut ens falta formació i informació. I molta! Per això estem treballant per organitzar àgores on explicar certs conceptes polítics o socials (com per exemple quines eines de participació ciutadana tenim en ses administracions locals i insulars, què suposa per al ciutadà l´anomenat ´pacte de l´euro´, etc.). Si creu que ens pot ajudar a ser menys simples –o permeti´m que utilitzi un altre concepte, ignorants («que sap poc en general en relació a una cosa»)–, el convidem a baixar a la plaça i proposar-nos un àgora on puguem aprendre dels seus coneixements. Compartir i debatre ens enriqueix molt. I així poder seguir parlant de moltes coses que en una carta hi ha poc espai. I a escoltar-nos a tots, que tothom té molt a dir, i jo tan sols parlo per mi.

Ens seguirem formant i informant per seguir fent política des de ses places.