Entre les cartes publicades fa unes setmanes, un lector plantejava els seus arguments defensant l´actuació d´Eivissa x Canvi en aquestos darrers anys. Respect totalment la seva postura però no hi estic d´acord. A jo m´han decebut molt els components d´aquest partit, ja que esperava que estarien més lluny de la línia dels polítics «de tota la vida», que tant criticaven abans d´entrar en el govern, en coalició amb un dels partits «de tota la vida». Estic convençut que els plantejaments polítics actuals són negatius, almenys per a la gent del carrer. I crec que no som l'únic, a la vista de les crítiques que circulen per Internet en contra dels privilegis dels polítics que tenim.
L´objectiu dels partits no ha de ser guanyar les eleccions a qualsevol preu, sotmetent-se a les imposicions d´un partit «important», només per derrotar l´altre partit «important». L´objectiu ha de ser obtenir algun representant que defensi els principis originals del partit, i recolzi les propostes que siguin bones, venguin del partit «important» que venguin. Però que les propostes siguin bones per a la gent, no només per al partit o per algun dels seus directius.
Tenc confiança que, en les noves eleccions, sortiran alternatives als partits «de tota la vida», que mantenguin els seus principis fins el final. Partits o simplement agrupacions de persones que, aprofitant Internet, podran donar a conèixer les seves propostes sense hipotecar la seva independència. Dirigits, especialment, als joves i pels joves.
En una tertúlia de la TEF, alguns periodistes mostraven la convicció (amb bastant arrogància en algun cas) de que aquestes alternatives no obtendrien representació. Jo tenc la il·lusió que no serà així. I si els joves demostren que no passen de la política i van a votar (encara que sigui en blanc per expressar que passen dels actuals polítics), això pot canviar. Ara falta que se sentin veus joves dins i fora d´Internet.
També m´il·lusiona veure que destacats membres dels «partits de tota la vida» diuen prou a les imposicions de la seva cúpula i obren noves opcions, encara que personalment no hi estigui del tot d´acord amb els seus plantejaments. La competència sempre beneficia el consumidor. Si perdem la il·lusió, què ens queda?
