Quina llàstima de trot a Eivissa!

Quina llàstima..., és l´única expressió que surt cada vegada que pens en l´esdevenir d´una de les meues majors aficions, el trot. Gaudim d´unes bones instal·lacions a l´Hipòdrom de Sant Rafel, encara que molt millorables tant a nivell de manteniment com d´explotació, que, de millorar-se, a ben segur consolidarien aquest segment, definitivament, al món de l´esport i a la instal·lació a nivell d´equipament útil per a tantes altres activitats i esdeveniments a portar-hi a terme.
A nivell esportiu és un caos, no es paguen els premis des del mes de juny de l´any passat, no diguem ja els de 2010; a mes de maig vivim en una situació de precarietat que fa que cada dia ens preguntem si la setmana vinent hi haurà o no carreres. La Federació balear és com si no existis i davant qualsevol imprevist es careix de marge de maniobra: lo darrer la malaltia de l´únic comisari..., realment algú sap quants comisaris hi ha a Eivissa? Patètic.
Del conveni Consell-Associació del Trot res es sap de moment. Molta feina li queda a la recient creada Associació del Trot Eivissenc.
A vegades seria millor estovarse d´humiltat quan plou que assolellar-se de prepotència quan fa sol; es que em vulgui entendre m´haurà entés.