Cotxe i bicicleta

El Consell d´Eivissa ha manifestat amb paraules i amb fets la seua intenció d´escometre la reforma de les carreteres de Sant Miquel i Sant Joan amb la inclusió de sengles carrils específics per a bicicletes, que també servirien per a anar a peu, separats físicament de l´espai per on aniria el trànsit motoritzat. La cosa en principi la podríem considerar justa perquè cal donar oportunitat a la gent que té sensibilitat ecològica, que jo crec que és majoria, amb el màxim de garanties de seguretat viària i a la vegada indemnitzant de manera adequada els propietaris afectats per l´expropiació corresponent. Una cosa tan racional, en principi, no hauria de trobar massa obstacles però a l´hora de la veritat ha aixecat moltes ampolles, en concret d´alguns propietaris i del PP, amb unes agrupacions locals més que les altres; en concret l´Ajuntament del municipi de Santa Eulària, un dels dos afectats pel projecte, que ha presentat recurs contenciós-administratiu en contra mentre que l´altre, el de Sant Joan, ha decidit en canvi no presentar-ne  perquè, segons al·lega el batle, n´Antoni Marí Carraca (una persona de dretes però no tant), tal contenciós és una càrrega econòmica molt forta per a la municipalitat a pesar d´estar-hi en contra.
Les queixes se centren molt en les expropiacions però tots sabem per una banda que aquestes són inevitables quan es tracta d´obrir o ampliar vials i sabem sobretot que s´expropià moltíssim més territori en fer les macrocarreteres (un projecte, ara realitat, que no té res d´ecològic) de la legislatura 2003-2007, en què governava el PP tant a Eivissa i Formentera com a Balears, i a més sense respectar sovent el procediment legalment establert, tal com han evidenciat algunes resolucions judicials. En el cas de les carreteres de Sant Miquel i Sant Joan, per contra, no només s´ha respectat el procediment sinó que no farà falta tombar cap casa i, a part d´això, un carril per a bicicletes no talla ni de bon tros un espai en la mesura que ho fa una autovia. A què ve, idò, tanta oposició? A que ho promou un grup polític distint del seu, en aquest cas el PSOE? No ho crec perquè el projecte desmesurat de les plataformes del port de Vila (desmesura que ha reconegut la Unesco en el seu informe) rep precisament el suport del PP local (recordem la imatge de na Virtudes Marí acompanyant la delegació de la Unesco, juntament amb els polítics del PSOE). Jo diria que l´oposició aferrissada que mostren cap al carril de bicicletes només s´explica en el sentit que consideren el transport privat motoritzat com a el més important de tots, molt més que no el transport a peu, en bicicleta o col·lectiu, que conceben una Eivissa (o un món) sense bicicletes però no sense cotxes, quan precisament anar en cotxe no és la manera més natural de desplaçar-se dels humans, sinó que aquesta ho seria anar a peu, com feien els nostres avantpassats que es desplaçaven a ses Salines a fer feina, sense cap, diguem-ne, pròtesi i si n´hi ha d´haver alguna que siga la més senzilla possible, que, com els patins, el patinet o la bicicleta, faci servir la mateixa força de qui hi munta o que, si ha de ser més sofisticada, siga una pròtesi col·lectiva, això és, el transport públic, que produeix una contaminació neutralitzable per la natura, tot sempre abans de recórrer al transport privat motoritzat. El cotxe és un estri que ha suposat un avenç social sempre i quan no ha substituït allò que hi havia abans i justament a Eivissa ho ha subtituït i de manera escandalosa. Es batle de Santa Eulària, en Vicent Marí, ha exposat una sèrie de curiosos arguments en contra dels carrils citats, com ara (Diario de Ibiza, 31-7-2009) que no ho veu necessari, que li sembla una inversió inútil, que cap ciutadà li ho ha demanat i que hi ha altres prioritats com determinats desdoblaments, ampliacions i variants i que cal parlar de coses més necessàries; en definitiva, prioritats que evidencien una clara predilecció perquè s´usi el cotxe privat. El passat mes d´octubre, a més, s´anuncià que s´Ajuntament promouria una xarxa de dotze rutes cicloturístiques per tot el municipi amb la finalitat d´incentivar el cicloturisme però el batle, segons recollí la premsa (DI, 4-10-2009), vulgué deixar molt clar que la iniciativa es desmarcava de la política de crear vials adaptats per a bicicletes amb la finalitat de reduir l´ús des cotxe i per això afirmà que estava demostrat que com a transport particular no solen fer-se trajectes en bicicleta que siguen superiors als 7 km i que d'aquesta manera els ciclocarrils que es construeixin amb aquesta finalitat mai han de tenir una longitud major que aqueixa. Però quins arguments són aquestos? Quins estudis avalen tal afirmació? I encara que siguin pocs es qui van en bicicleta, que està per veure, per què no han de poder disposar del carril, al cap i a la fi? I fins i tot acceptant, que és molt acceptar, això des 7 km, des d´on fins a on anirien? Perquè algú que visca en el km 3 només tendria 4 km per a anar com a més lluny. Vaja, excuses que personalment em semblen fetes amb mala fe.
Un carril com els projectats, per la seguretat que ofereix i que infon, estimula realment anar en bicicleta (o a peu) i deixar de banda el cotxe, famílies senceres hi podrien anar de passeig i molta gent al seu lloc de feina; dissuadeix més l´excés de trànsit motoritzat que a més envaeix tota la carretera, amb el perill que això suposa, que les bardes, on sempre es pot baixar de la màquina i caminar un poc, o que el mal temps, que no és la nota dominant del clima mediterrani. Per tant, un carril per a bicicletes com els projectats i tota la xarxa que es podria estendre després suposaria un canvi social qualitatiu perquè dissuadiria de prendre el cotxe en infinitat de vegades i no només els turistes sinó sobretot la població resident i no tan sols per a anar de passeig. I el vehicle privat motoritzat sabem que és un element molt contaminant perquè se´n necessiten moltes unitats per a transportar relativament poca gent; a més, és un element aïllador de les persones perquè es poden relacionar les que van en transport públic o les que van en bicicleta, que és silenciosa, o les que van a peu però les persones que van dins el seu cotxe o damunt la seua moto no i, per tant, dificulta les relacions socials; i també és un element que, pel fet de permetre arribar a qualsevol lloc relativament recòndit amb una certa rapidesa, ha afavorit que s´urbanitzàs i desfiguràs bona part de l´illa. I potser aquí trobem el quid de la qüestió perquè hi pot haver negocis en què participen tant membres del consistori com familiars, amics o coneguts seus que estan en joc, com podrien ser el de la venda de cotxes, el dels carburants o el dels aparcaments soterranis, com ara el que, a tota celeritat, s´està fent precisament a Santa Eulària. O determinats projectes urbanístics. Es veu que mentre el consistori de Sant Joan el molesten sobretot les expropiacions, cosa lògica, el de Santa Eulària allò que no li agrada precisament és que la gent vaja en bicicleta, si més no que vaja «massa» en bicicleta. Es veu que anar en bicicleta no és modern, igual que menjar fruita i verdura.